L’Espanya esquerdada

El poeta grec Giorgos Seferis té un vers que s’adiu bé amb el que ens passa a molts amb les eleccions del 20-D: “Em sento fora, al marge de tot”. Després del lamentable debat Sánchez-Rajoy, aquest allunyament ja s’ha fet insalvable. I quan veus les enquestes, que mantenen la victòria del PP, que van enfonsant el PSOE i que dibuixen un empat d’impotències entre C’S i Podem, doncs ja veus que tot plegat serà una mica lampedusià: tot canviarà, sí, però alhora tot quedarà igual. No hi haurà prou empenta per sacsejar de debò una Espanya que no s’atreveix a repensar-se. La incapacitat d’afrontar la demanda democràtica sobiranista catalana n’és la prova més òbvia. Del 20-D en sortirà una Espanya més fragmentada, més dèbil. Al final l’Aznar tindrà raó, però amb el subjecte canviat: abans s’esquerdarà Espanya que se n’anirà Catalunya.