La pluja que se'n va i un xofer que es queda

TerrassaEl divorci de CiU té conseqüències pràctiques: el repartiment del deute, les conseqüències polítiques i qui es queda amb la custòdia del xofer de l'autobús de campanya. Aquesta última qüestió ja ha quedat resolta. L'Edu, que porta els periodistes amunt i avall durant quinze dies, s'ha quedat amb Convergència. El dubte es resol aviat, el primer dissabte de campanya, abans que l'autobús de Junts pel Sí –tot de color verd i sense fotos de cap dels candidats importants– surti de Barcelona per dirigir-se al míting que la coalició celebra a Terrassa. L'Edu rep els periodistes prop del vehicle, amb un polo de cap de setmana, i reparteix abraçades. La gran quantitat d'eleccions dels últims anys no fa aminorar el seu entusiasme. O és que, potser, està exultant per la victòria del Madrid al camp de l'Espanyol per 0 gols a 6Espanyol per 0 gols a 6. Cinc de Cristiano, com recorda just abans d'arrencar cap a una de les capitals del Vallès Occidental.

El grup de 'whatsapp' dels periodistes que segueixen els passos de Junts pel Sí –un total de 55 membres entre mitjans i serveis de premsa, xifra inèdita– es pregunta quina alternativa hi ha a la localització del míting, a l'aire lliure, en cas que plogui. "Allà no plou", responen els responsables de la campanya. És aquí on apareix la llei de Murphy –clàssic de campanya– i, només enfilar la C-58, les gotes comencen a colpejar el vidre davanter de l'autobús. A Terrassa el panorama no millora, i les cadires situades al raval de Montserrat estan xopes. També ho estan les taules on s'hi han de situar els periodistes, que davant del perill que corren els ordinadors fan una de les millors coses que saben fer: anar al bar més proper.

Tot i l'amenaça evident de pluja, el míting comença pràcticament a l'hora prevista. El presentador és una metàfora dels canvis que hi ha hagut els últims anys en la política catalana. Jordi Labòria, exregidor del PSC a Terrassa i ja amb el carnet estripat, s'encarrega de fer pujar a l'escenari els protagonistes de l'acte. Obren foc Àngels Ponsa (CDC) i Marc Sanglas, i després els agafa el relleu la cuinera Ada Parellada, que llegeix una carta de Jaume Cabré. En aquest moment l'amenaça de pluja ha anat dissolent-se, i els paraigües s'han tornat a plegar. La gent s'amuntega cada cop més a la plaça, i això que l'Atlètic de Madrid-Barça ja és a punt de començar amb sorpresa inclosa: Messi, suplent.

Les intervencions més polítiques van a càrrec de Josep Rull –missatge indirecte a Unió, apuntant que el seny, ara, és apostar per la independència–, Oriol Junqueras –que prefereix deixar el futur del país "en mans dels nostres fills" i no en les dels presidents espanyols– i Raül Romeva, que és l'únic que no s'està quiet darrere el faristol. Passeja, mou les mans, emfasitza frases i provoca una onada de peticions de 'selfie' quan baixa de l'escenari. Tot plegat sota d'una façana que deixa clar que allò és el Mercat de la Independència. Precisament una fita que recorre tots els discursos del vespre, seguits per 1.500 persones segons xifres de l'organització.

La plaça es va buidant i els periodistes miren d'acabar la feina. El gol de Torres recorre la zona de premsa, que ràpidament es calma amb el gol de falta magistralment executada per Neymar. Amb empat a un al marcador, la comitiva enfila cap al bus de campanya, on l'Edu espera amb la ràdio posada. L'últim cop que va seguir un partit en campanya va tenir un disgust: Morata va marcar al Bernabéu i va deixar el Madrid sense una final de Champions que s'acabaria enduent el Barça. La seva sort no ha canviat en tots aquests mesos: poc després d'engegar, Messi –qui, sinó– clava el segon. Demà serà un altre dia.