Publicitat
Publicitat

Camps: "Estic més preparat que mai per ser president de la Generalitat Valenciana o del govern [espanyol]"

El rotatiu dirigit per Pedro J. Ramírez ajunta a la portada l'expresident autonòmic absolt, Francisco Camps, i el condemnat, Jaume Matas. El valencià apareix en una imatge idíl·lica, sobre una barca, presa d'una entrevista de la revista 'Telva', del mateix grup editorial

Mentre Jaume Matas viu un calvari com a expresident autonòmic del PP condemnat a sis anys de presó pel cas de corrupció Palma Arena, Francisco Camps gaudeix de la seva llibertat després de l'absolució en el judici dels vestits, relacionat amb la trama Gürtel. El valencià manifesta que se sent "més preparat que mai per ser president de la Generalitat Valenciana i del govern [espanyol]".  I el diari ' El Mundo' els ajunta a la portada d'aquest dimecres.

L'expresident balear hi apareix com a protagonista del titular que obre la portada: "Matas, condemnat a 6 anys per induir a delictes de corrupció". I, a sota, la imatge de la felicitat de Francisco Camps, dirigint una barqueta a l'Albufera, una fotografia extreta d'un ampli reportatge entrevista publicat per la revista 'Telva', també d'Unidad Editorial, com el diari dirigit per Pedro J. Ramírez.

Sota el títol "L'home més perseguit d'Espanya", 'Telva' recull una llarga conversa amb Camps i en mostra diverses fotografies en espais a l'aire lliure, incloent-hi la de la barqueta. El peu de foto diu: " Qui dirigeix la barca ?". Camps assegura que aviat decidirà el seu futur professional : "Amb tranquil·litat , Déu dirà ". De fet, el text original, en castellà, comença dient "'¿Quién maneja su barca?'", un joc de paraules un pèl esperpèntic amb el títol de la cançó de Remedios Amaya ' Quién maneja mi barca', amb què Espanya va quedar en l'últim lloc al concurs d'Eurovisió del 1983, amb zero punts.

La frase que destaca 'El Mundo', però, és del fragment més polític de l'entrevista, que reproduïm aquí:

Telva: No creu que hi ha hagut també cert malbaratament?
Camps: Però, a veure [...] Ara s'ha posat de moda l'austeritat, que està molt bé. Però és que aquesta ha estat la meva bandera sempre! Austeritat és fer hospitals, escoles, depuradores [...] Una altra cosa és compassar la prestació d'un servei econòmic real. Vostè sap que el 90% del pressupost d'una comunitat ja està compromès des del principi? Nou de cada deu persones que treballen per a la Generalitat són o metges o professors. I queden els bombers i la policia. Gairebé tot el pressupost està destinat per endavant. No hi ha marge per al malbaratament!

T: Va pensar que si es declarava "innocent, completament innocent" es donaria l'assumpte per tancat?
C: No. Jo sabia que els que havien posat en marxa aquesta operació arribarien fins al final, perquè treballen al marge de la llei. Vaig saber des d'un principi que el procés seria dur, encara que és cert que confiava que es resoldria abans.

T: Quina factura creu que li passarà, la imputació en el cas Gürtel?
C: Cap. Però absolutament cap. He demostrat que la convicció derrota qualsevol tipus de pressió. Els dubtes que qualsevol tingués sobre mi s'han esvaït. Jo tinc la consciència molt tranquil·la, i s'ha demostrat que sempre vaig dir la veritat.

T: Què n'ha après?
C: Moltes coses. Ara m'adono que estic més preparat que mai per ser president de la Generalitat Valenciana o del govern [espanyol]. Després d'aquests anys en la primera línia de la política, sé que tinc més gruix. El meu recorregut ha estat un 'cursus honorum' romà. Vaig ser regidor de l'Ajuntament de València i vaig arreglar el trànsit a la ciutat. I miri, aquí ja no hi ha embussos. He estat conseller al govern valencià, diputat nacional [al Congrés de Diputats], vicepresident del Congrés, delegat del govern [espanyol], president de la Generalitat Valenciana [...] No he arribat a ministre, però he estat a prop. Vaig començar ordenant el trànsit i vaig acabar dirigint t. tot l'escenari, que és el més bonic, el que a mi m'agrada. És que al final el meu bagatge és impressionant [...]

T: Ja, si a vostè no cal que li posin medalles...
C: Perquè vaig amb la veritat per davant i dic les coses com són.

T: De qui ha après, en política?
C: De Rita Barberá, d'Aznar, de la serenitat de Rajoy, de Rodrigo Rato. El 1996 vam tenir un elenc de polítics excepcionals. Fixeu-vos: Aznar, Rajoy, Rato, Cascos, Mayor Oreja, Piqué, Trillo, Arenas, Acebes, Loyola de Palacio....

T: Zaplana?
C: Sí, és clar. És el millor equip polític de la història d'Espanya. A aquest nivell només estarien Adolfo Suárez, Abril Martorell i pocs més.

T: Ha pensat mai a abandonar la política?
C: Mai.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT