Publicitat
Publicitat

L'edició estiu de l'Ara.cat recupera cada dia un dels articles d'opinió que han tingut més ressò durant la temporada

Carta a José Mourinho: Una història d'amor

Fixi's, senyor Mourinho, en el dibuix: vostè té el cos a Madrid però el cap a Barcelona. Sempre mirant cap amunt, sempre amb l'ombra allargada de Guardiola que no el deixa dormir. (Article publicat el 20 de gener)

Fixi's, senyor Mourinho, en el dibuix d'aquí sota: vostè té el cos a Madrid però el cap a Barcelona. Sempre mirant cap amunt, sempre amb l'ombra allargada de Guardiola que no el deixa dormir. Això seu amb el Barça no és altra cosa que la història d'un amor no correspost.

El seu odi és amor. L'amor portat a l'extrem més degradant per a un ésser humà. L'amor que esdevé ressentiment i amargor. Quan una parella et deixa, el primer que et diuen els amics és que te la treguis del cap, que no hi pensis més. Vostè, orgullós com és i poc tolerant al fracàs, no ha pogut girar full. La frustració de no haver triomfat al Barça el persegueix des de fa anys. Volia desempallagar-se de l'etiqueta de "traductor" que aquí li vam penjar. Li hauria agradat matar d'una vegada per totes el cruyffisme que tant de mal els va fer a vostè, a Bobby Robson i a Louis van Gaal quan van haver de succeir-lo a la banqueta blaugrana enmig d'un clima irrespirable.

Encara ressonen aquelles paraules que el 1997 va pronunciar al balcó de la plaça Sant Jaume: " Hoy, mañana y siempre con el Barça en el corazón ". I, certament, va estar molt a punt de tornar al club com el gran salvador. Però al final l'elegit va ser Guardiola. La resta de la història ja la sabem. Per això, ara mateix, el seu únic objectiu és destruir el que no ha pogut posseir. O mato pel Barça o mato el Barça.

El persegueix el record del que hauria pogut ser i ja no serà mai més. Diuen que l'amor i l'odi activen zones semblants del cervell. Quan et tanquen la porta als morros i veus que la següent parella és el marit perfecte, o gires cua immediatament o dediques la teva vida a intentar eliminar el que tant has estimat. Madrid era el lloc ideal per fer-ho. Allà, amb la complicitat de Florentino Pérez, hi ha reunit molt bons jugadors i molt males pràctiques. Ni amb això n'hi ha hagut prou. El Barça supera tots els paranys que vostè li prepara i eixampla dia a dia la distància futbolística i, sobretot, humana que hi ha entre vostè i els nostres.

Senyor Mourinho: ha guanyat molts títols i, segurament, encara en guanyarà més. Alguns potser amb el Madrid i tot. Però fins que no es tregui el Barça del cap, no li desapareixeran aquestes ulleres que se li estan menjant les galtes. Per més poderosos que ens creguem, afortunadament sempre hi haurà coses que se'ns resisteixin.

P.D. Potser li farà gràcia saber que vostè i jo compartim una cosa. La perruca que fa servir Toni Albà quan l'imita al Crackòvia és la mateixa que li col·loquen a Pep Plaza quan li toca fer d'Albert Om. Suposo que ara entén per què no puc venir com a "convidat" a casa seva.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT