Publicitat
Publicitat

EUSKADI BUSCA LA PAU

25 dates clau en la cronologia d'ETA

Repàs a les dates més significatives de l'organització armada, els principals atemptats i les successives treves que ha anunciat al llarg de la seva història (1958-2011)

31 de juliol de 1958: es funda Euskadi Ta Askatasuna (ETA) a partir d'una escissió del grup universitari Ekin, que organitzava trobades clandestines per promoure la cultura basca.


18 de juliol de 1961: ETA comet la primera acció violenta a l'intentar fer descarrilar un tren amb amb voluntaris franquistes. Tres anys després, l'organització decideix que la lluita armada és el camí a seguir.


7 de juny de 1968: primer mort d'ETA, no planificat. Es tracta del Guàrdia Civil José Pardines, que va sorprendre dos etarres a l'autopista amb la matrícula falsa.


2 d'agost de 1968: ETA executa el seu primer assassinat planificat. El policia Melitón Manzanas mor tirotejat a la porta de casa seva, a Irun.


20 de desembre 1973: atemptat amb bomba al president del govern franquista, Luis Carrero Blanco. De la forta explosió, el seu vehicle acaba al terrat d'un edifici.


13 de setembre de 1974: primer atemptat indiscriminat a civils, a una cafeteria de Madrid, amb 13 víctimes mortals.


Octubre 1974: escissió entre ETA militar i ETA político-militar. La segona branca, que no es volia limitar a la lluita armada, s'acaba dissolent el 1982.


6 de juny de 1975 : primer assassinat a Catalunya. Es tracta d'Ovidio Díaz, cap de la policia, tirotejat al port de Barcelona.


15 d'octubre de 1977: s'aprova la Llei d'Amnistia, però el govern espanyol no vol alliberar els detinguts per delicte de sang.


1978-1980: té lloc el període més sagnant d'ETA: 234 morts en tres anys.


29 de gener de 1981: l'organització terrorista, a favor de la causa anti-nuclear, segresta i executa l'enginyer en cap de la central nuclear Lemóniz, José María Ryan.


1 de març de 1981: ETA declara la primera treva, una setmana després del 23-F. L'organització redueix el nombre d'atemptats, però no deixa de matar. La treva s'allarga fins a l'agost del 1982.


1983-1987: acció antiterrorista dels GAL. 27 assassinats orquestrats des del Ministeri d'Interior, que acaba amb l'empresonament del ministre José Barrionuevo i set persones més.


19 de juny de 1987: atemptat a l'Hipercor de Barcelona. És l'actuació més mortífera d'ETA, amb 21 morts. La policia va creure que l'avís de bomba era una falsa alarma.


19 d'abril de 1995: atemptat fallit amb cotxe bomba a José María Aznar, aleshores cap de l'oposició.


30 de juny de 1995: la Guàrdia Civil allibera el funcionari de presons José Antonio Ortega Lara, segrestat durant 532 dies. L'endemà, ETA allibera l'empresari Cosme Delcaulx (232 dies captiu).


9 d'agost de 1995: la policia deté tres etarres que pretenien atemptar contra el rei Joan Carles I a Mallorca.


10 de juliol de 1997: ETA segresta el regidor del PP d'Ermua Miguel Ángel Blanco, i exigeix l'acostament de presos a Euskadi. Dos dies després, l'organització l'executa.


16 de setembre de 1998: l'organització terrorista declara la treva més llarga de la seva història, anomenada “Pacto de Estella”. Va durar 14 mesos.


19 de febrer de 2004: ETA anuncia que no atemptarà a Catalunya després d'una reunió amb Josep Lluís Carod-Rovira, president de la Generalitat en funcions en aquell moment.


30 de desembre de 2006: atemptat a la T-4 de Barajas, que causa dos morts i que suposa la fi sense previ avís de l'alto el foc anunciat per ETA el mes de març del mateix any.


30 de juliol de 2009: últim atemptat en territori espanyol de l'organització terrorista. Dos guàrdies civils són assassinats a Mallorca amb una bomba adossada al seu vehicle.


16 de març de 2010: mor per primer cop a mans d'ETA un gendarme francès. És l'última víctima de l'organització terrorista.


10 de gener de 2011: ETA anuncia un alto el foc permanent, general i verificable. En total, l'organització ha declarat cinc treves totals i cinc parcials.


20 d'octubre de 2011: ETA declara el cessament definitiu de l'activitat armada després de 53 anys de vida i 829 morts en total.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT