Publicitat
Publicitat

Toni Navarro, DIRECTOR DEL FESTIVAL DE CINEMA I DRETS HUMANS DE BARCELONA

"L'interès pel cinema compromès ha crescut"

Fins dimarts 22 de maig se celebra el Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona. Dijous es va inaugurar la novena edició d’aquest festival a la Filmoteca de Catalunya. Durant aquests dies podem veure llargmetratges de ficció, documentals i pel·lícules d’animació que reflecteixen la vulneració dels drets humans i en promouen la defensa. Els treballs es projecten en set espais diferents de la ciutat: la Filmoteca, els Cinemes Girona, el Palau Robert, l’Institut Francès, el Museu d’Història de Catalunya, la Casa del Tibet, la Fnac Triangle i el Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison.

Fins dimarts 22 de maig se celebra el Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona. Dijous es va inaugurar la novena edició d’aquest festival a la Filmoteca de Catalunya. Durant aquests dies podem veure llargmetratges de ficció, documentals i pel·lícules d’animació que reflecteixen la vulneració dels drets humans i en promouen la defensa. Els treballs es projecten en set espais diferents de la ciutat: la Filmoteca, els Cinemes Girona, el Palau Robert, l’Institut Francès, el Museu d’Història de Catalunya, la Casa del Tibet, la Fnac Triangle i el Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison.

És la novena edició d'aquest festival. Està consolidat?
Sí, aquest any es projectaran 107 pel·lícules, però vam rebre més de 3000 treballs de tot el món, que en són molts i significa que el festival a nivell internacional està ben considerat i consolidat.El 70% de les pel·lícules que es programaran són europees i totes les obres reflecteixen vulneracions dels drets humans, promouen la justícia social i la convivència en pau i tracten temes com la diversitat social i cultural i la recerca d'una humanitat sostenible.

Què hi predomina: el documental, la ficció o l'animació?
Hi predonima la ficció. El cinema europeu sempre ha tingut una vocació de crítica social, és un cinema molt compromès. La selecció de les pel·lícules s'ha fet tenint en compte els temes més importants de l'any, com la Primavera Àrab o la crisi de Grècia. Són pel·lícules molt vinculdes a l'actualitat. De les 107 pel·lícules, però, 93 participen en concurrència competitva. La resta són treballs que hem inclòs d'altres mostres i festivals, per l'interès que puguin tenir.

Per què vau escollir The whistleblower per obrir el Festival?
És una pel·lícula molt interessant dirigida per Larysa Kondracki que es va produir fa temps però encara no s'havia estrenat a Catalunya. Narra una història de corrupció i tràfic sexual a Bòsnia. A l'entrega de premis del Festival vindrà a fer una ponència Madeleine Rees, directora de l'oficina de l'Alt Comissariat de l'ONU a Bòsnia i que apareix com un dels personatges de The whistleblower.

Per fer la fotografia del cartell del festival vau convocar ciutadans anònims en un cinema i els vau posar una bena als ulls. Què volíeu representar?
Aquest any passat a Grècia vaig veure una campanya al carrer que em va agradar molt: era gent que duia la bota tapada amb un esparadrap i et donaven una targeta de presentació. Vaig voler adaptar aquesta idea al festival: gent asseguts al pati de butaques d'un cinema amb els ulls tapats com a metàfora que a vegades no volem veure la realitat.

¿No la volem veure en general o et refereixes que no anem al cinema?
Totes dues coses tot i que en el context actual està canviant molt. Quan un tema t'afecta directament, hi pares més interès. Avui dia hi ha més gent interessada en el cinema que critica la vulneració dels drets humans i les situacions injustes que anys enrere. Abans, com que tot anava bé, aquests temes no interessaven a ningú. No estava de moda i era un cinema molt minoritari. En els últims anys, l'interès pel cinema compromès ha crescut.

El Festival té 7 seus a Barcelona. Heu seguit algun criteri per repartir les pel·lícules en els diferents espais?
No hem volgut fer subcategories ni dividir les pel·lícules per temàtiques. D'aquesta manera, si un espectador va a un espai i mira una pel·lícula i un parell de curts, tractaran temes molt diferents i podrà tenir una perpectiva més àmplia del Festival.

Dona'ns alguna orientació per decidir quina pel·lícula anar a veure.
Això és molt personal. Us recomanaria que entréssiu al web (http://www.festivaldecineyderechoshumanos.com ), en què podeu trobar una sinopsi de totes les pel·lícules, els horaris i el lloc on es projecten. Cada persona té unes preferències i uns gustos diferents. El millor és informar-se perquè cadascú és més sensible a uns temes que a uns altres.

¿Hi ha pel·lícules gratuïtes i d'altres que no ho són?
Sí, en les pel·lícules que es projecten a la Casa del Tibet i al Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison es demana la voluntat. En la resta d'espais es cobra entrada. Són pel·lícules que no es troben a Internet. S'ha fet una gran feina per escollir-les a través de mostres i festivals. És un cinema poc conegut i de difícil accés.

¿Es fan activitats paral·leles relacionades amb els drets humans?
Sí, hi ha una exposició a la Filmoteca de Catalunya sobre cartells d'Amnistia Internacional i una altra a la Casa del Tibet que mostra aquesta cultura en perill d'extinció.
D'altra banda, dilluns i dimarts es faran dues taules rodones entorn dels drets humans amb personalitats internacionals.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT