Microsites CAT Serveis 30/06/2016

El Codi de Consum

5 min

1. HORARI COMERCIAL

Els establiments que posin a la venda béns o ofereixin serveis han d’informar de l’horari de manera visible des de l’exterior, fins i tot quan l’establiment romangui tancat.

2. REQUISITS DELS PREUS

Els productes han d’exhibir el preu de venda tant a l’aparador com a l’interior dels establiments. El preu ha d’indicar l’import total que ha de satisfer la persona consumidora i s’han de desglossar, si cal, els diversos conceptes que inclou (impostos, comissions, despeses addicionals, etc.). En els productes a doll o en els productes envasats mesurables, s’ha d’indicar el preu per unitat de mesura (quilo, litre, metre, etc.). En els serveis, el preu s’ha d’informar de manera visible per al públic mitjançant rètols, tarifes o fullets.

3. OFERTES I PROMOCIONS

Quan l’empresari o comerciant anunciï promocions o ofertes per a un període de temps determinat, haurà d’estar en condicions de satisfer la demanda dels consumidors. En el cas de béns esgotats, les persones consumidores tenen dret a obtenir els productes promocionats o d’altres de condicions semblants, d’acord amb els beneficis de l’oferta o la promoció.

4. OFERTES AMB REDUCCIÓ DE PREU

Quan s’apliqui una reducció del preu habitual en un producte, s’haurà d’informar de manera clara del preu anterior i de l’actual.

5. ETIQUETATGE DELS BÉNS

Els productes o béns que es posin en circulació en el mercat han d’anar etiquetats d’acord amb la normativa vigent que s’hagi d’aplicar.

Tots els productes posats a disposició dels consumidors i usuaris han d’incorporar, de forma certa i objectiva, una informació eficaç, veraç i suficient sobre les seves característiques essencials. Una de les funcions més importants de l’etiquetatge és identificar el responsable del producte, que pot ser el fabricant, el distribuïdor, el venedor, l’envasador, el transformador, l’importador o, fins i tot, el marquista. L’etiquetatge no ha de deixar cap mena de dubte respecte de la veritable naturalesa del producte; per tant, no en pot proporcionar una falsa imatge ni pot induir a error o engany a la persona consumidora. A més a més, quan de la utilització d’un producte puguin resultar riscos previsibles, caldrà advertir de la seva perillositat.

6. PRESSUPOST PREVI

Els/les comerciants o empresaris/àries dedicats a la venda de béns o a la prestació de serveis han de lliurar un pressupost previ sempre que la persona consumidora ho sol·liciti. No obstant això, si hi ha un servei en què la persona consumidora no pot calcular directament el preu, és obligatori fer-li un pressupost previ, llevat que aquesta persona hi renunciï expressament.

7. PAGAMENT PER AVANÇAT

Quan s’hagin fet pagaments per avançat, l’empresa haurà de garantir el retorn dels imports, per si la compra finalment no es realitza, quan les quantitats avançades superin el 25% del preu final, sempre que siguin superiors a 100 euros.

8. TIQUET DE CAIXA O FACTURA

Els empresaris o comerciants han de lliurar una factura, tiquet de caixa o un justificant en un suport documental durador. És a dir, es prohibeix utilitzar paper o d’altres suports documentals que esdevinguin il·legibles amb el pas del temps, sempre que no es pugui garantir la conservació de la informació durant, almenys, el període de vida útil o conformitat (2 anys).

9. PAGAMENT AMB TARGETA DE CRÈDIT O DÈBIT

No es poden incrementar els preus pel fet de pagar amb les targetes de crèdit o dèbit d’ús més habitual (Visa i MasterCard). Per a la resta de targetes, no es poden incrementar els preus en quantitats superiors a la comissió que l’empresari hagi de suportar de manera directa per l’ús d’aquest mitjà de pagament. En tot cas, caldrà informar les persones consumidores de l’import de la comissió aplicable o del seu mètode de càlcul. Si en l’establiment comercial s’accepten targetes o altres mitjans de pagament de manera habitual, no se’n pot limitar l’ús en determinats períodes o condicions, com ara rebaixes, ofertes o promocions.

10. DOCUMENTACIÓ ADREÇADA A LES PERSONES CONSUMIDORES

La documentació que, per llei, l’empresari o comerciant hagi de lliurar a les persones consumidores ha de resultar clara i entenedora. La mida i el contrast de la lletra han de ser els adequats per facilitar-ne la lectura.

11. REQUISITS LINGÜÍSTICS

Les persones consumidores tenen dret a rebre en català les invitacions per comprar i la documentació contractual, com ara els contractes d’adhesió, els pressupostos, els resguards de dipòsit, les factures i la resta de documents comercials. També ha de constar en català la informació de caràcter fix, inclosos cartells o rètols dels establiments, llevat del nom comercial.

12. GARANTIA DELS BÉNS I SERVEIS

a) Garantia dels productes

Els venedors responen dels defectes dels productes durant 2 anys des del seu lliurament. Els primers 6 mesos, es pressuposa que els defectes són d’origen. Els 18 mesos restants, serà la persona consumidora qui haurà de provar que la manca de conformitat del producte és originària. Davant la manca de conformitat, la persona consumidora té dret a:

1. Triar entre la reparació o la substitució del producte, llevat que l’opció que triï sigui impossible de complir o sigui desproporcionada.

2. Si la reparació o la substitució del bé no resol el problema, el consumidor té dret a una rebaixa en el preu, quan el problema sigui d’escassa importància, o a la resolució del contracte que comporta la devolució dels diners pagats.

Opcionalment, el venedor o el fabricant pot atorgar una garantia comercial, que ha de ser més beneficiosa per a la persona consumidora que la garantia legal. En cas de béns de naturalesa duradora, la garantia comercial ha de ser sempre per escrit.

b) Garantia dels serveis

La garantia dels serveis és d’almenys 6 mesos des que n’hagi finalitzat la prestació.

13. FULLS OFICIALS DE QUEIXA / RECLAMACIÓ / DENÚNCIA

Tots els establiments comercials han de disposar de fulls oficials de queixa, reclamació i denúncia a disposició de les persones consumidores i usuàries. Els establiments comercials han d’informar de la disponibilitat d’aquests fulls oficials i del telèfon d’informació al consumidor.

14. ATENCIÓ A LES PERSONES CONSUMIDORES O USUÀRIES

Els empresaris i comerciants estan obligats a atendre, facilitar i subministrar la informació que sol·licitin les persones consumidores de manera personal i, si escau, de manera presencial. Això implica que els empresaris i comerciants han d’atendre les persones consumidores amb sistemes que permetin una atenció personalitzada sense emprar sistemes de resposta automàtica. En el cas que es disposi d’un telèfon d’atenció al client, en cap cas no podrà ser de tarifació addicional, és a dir, del tipus 807 o similars. Les empreses que presten serveis bàsics (subministraments, transports, assistencials i sanitaris, financers, d’assegurances, etc.) han de facilitar a la seva clientela un telèfon gratuït per comunicar les reclamacions sobre els serveis. Els comerciants o empresaris estan obligats a donar resposta a les persones consumidores que els adrecin queixes, reclamacions o incidències derivades de la relació de consum tan aviat com sigui possible i, en qualsevol cas, en el termini màxim d’un mes.

stats