Publicitat
Publicitat

Crisi del deute

La crisi de l'eurozona, la telenovel·la perfecta segons la BBC

Durant els últims tres anys, l'eurozona ha personificat el millor en trames de telenovel·la. Cada cop que els líders anuncien un gran avenç sabem que és simplement un recurs argumental. És la conclusió d'un còmic britànic

L'argument de la crisi de l'eurozona s'ha complicat aquesta setmana, mentre els mercats eren sacsejats per la primera volta de les presidencials franceses, les noves dades econòmiques sinistres d'Espanya, la caiguda dels governs holandès i romanès, i l'executiu txec penjant d'un fil. Si això fos una sèrie televisiva, de quin tipus seria?

Segons la BBC, aquesta trama dramàtica seria la telenovel·la perfecta. En una notícia escrita per l'humorista i escriptor Colm O'Regan, la cadena britànica ironitza amb la crisi del deute als països de l'euro tot comparant la situació amb el guió dramàtic perfecte. O'Regan compara la conversa de dos personatges, una dona embarassada i la seva parella, que es pensa que és el pare del nadó però no ho és, amb una que podrien tenir Espanya i el Banc Central Europeu (BCE).

BCE: Tot s'arreglarà i estarem bé, estimada, eh que sí, estimada?

Espanya: Què?... Sí.

BCE: I quan aquesta operació de refinançament a llarg termini d'un trilió d'euros arribi, serem una família com cal.

La càmera enfoca fixament la cara d'Espanya i els espectadors pensen: "T'estàs autoenganyant, BCE. Espanya té un secret que farà molt interessant el capítol de la setmana que ve".

Segons el còmic, aquest argument és típic de les telenovel·les, que apliquen la màxima de "com més feliç ets ara, pitjor serà la setmana que ve". "L'interès del públic mai no decau perquè cada país de l'eurozona sembla fer torns per ser el protagonista de l'argument", diu l'article.

El malvat i l'alliçonador

O'Regan fa una analogia entre els països de la zona euro i els personatges tradicionals de les telenovel·les. Grècia, diu, és el dolent arquetípic, que torna cada sis mesos quan les xifres d'audiència necessiten una empenta. Grècia entra en escena en una reunió familiar: "Us recordeu de mi? Us pensàveu que us podríeu lliurar de mi, oi? No me'n penso anar. Després de tot, som família."

En totes les telenovel·les, un personatge fa el paper del –a vegades rondinaire– centre moral: no es droguen, no són infidels i no estafen ningú, i donen lliçons als altres sobre les seves febleses o fracassos. I a Europa, esclar, aquest personatge és Alemanya. Conservadora i permanentment exasperada pels fracassos dels altres, però necessita la seva gran família desestructurada perquè és un home de negocis, i els homes de negocis necessiten clients.

Ara, la pregunta principal per als "fans de l'eurozona" és quant de temps pot durar la trama. Cada setmana sembla haver-hi una situació de suspens. "Sens dubte, l'efecte acumulat de tant de drama ha de debilitar els actors, i no pot durar indefinidament. Així que pot ser que els guionistes hagin de recórrer a l'últim recurs: la catàstrofe", sentencia O'Regan.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT