Perd Chacón, perd el PSC?

Si la política no és una ciència exacta; la partitologia és un art gairebé inescrutable: personalismes, amistats, estructures, superestructures, aparells nacionals, aparells regionals, federacions, congresillos, pugnes, faccions, tot s’hi val per explicar el resultat d’un congrés. La derrota de Chacón a Sevilla s’ha explicat de mil maneres diferents: pressions dels històrics de Suresnes, catalana malgrat tot, un discurs buit, un discurs erroni... Aquí ens volem centrar, però, en les lectures que s’han fet des de Catalunya. N’hem trobat tres que, aparentment, resulten ser contradictòries: Era el nou ZP? (Negativa). Curiosament hi coincideixen bàndols oposats aquí. D’un costat els zapateristes empedreïts que veien en Carme Chacón una reedició del Bambi (el de apoyaré...), o fins i tot els que, malgrat la negació constant de la seva catalanitat, veien en Chacón la possibilitat de realització del vell somni del federalisme català: el d’una Espanya plural, més plural que espanyola. Però aquesta lectura té un segon grup d’adeptes, poc amic del PSC, a saber: els que volien veure el socialisme català posant contra les cordes una executiva federal dirigida per la una catalana mateix. Guanya la banca (Tot queda igual). Aquesta és la tesi oficial del PSC, si més no a pilota passada, que considera ara que “no tenia candidat” (Pere Navarro, dixit). Segons aquesta interpretació el fet que hagi guanyat Rubalcaba deixa el terreny de joc tal com estava, és més, té un 80% d’avals per a la nova executiva i el PSOE en surt reforçat. Ara bé , la negativa de Chacón a formar part de l’execuitva i el paper més aviat minso que hi faran els dos representants catalans fa pensar que podria no ser així... Millor Rubalcaba (Positiva). Els que volien evitar l’escenari descrit al primer paràgraf, Chacón enfrontada al PSC, respiren tranquils, confessava algú a Nicaragua. D’altra banda, els chaconistes poden pensar que a les primàries a la francesa, un cop desgastat Rubalcaba, Chacón podria tornar a plantar cara. I és que el darrer míting de Chacón, que més d’un ha assenyalat com la causa de la seva derrota, semblà més una proposta de candidatura de cara al 2015 que no pas per guanyar el Congrés. I doncs, quina trien?

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT