L’apoderament de les ciutats, repte de la cimera Habitat III

A través de l’AMB, els municipis metropolitans han participat a Quito a la trobada sobre desenvolupament urbà sostenible

Judit Monclús
4 min
Imatge de Barcelona. Es preveu que el 2050 la població urbana del món es dupliqui.

S’espera que l’any 2050 la població urbana mundial creixi fins a gairebé duplicar-se. Per tant, les activitats econòmiques, les interaccions socials i culturals i els impactes ambientals i humanitaris també es concentraran majoritàriament a les ciutats. Un fet que planteja grans reptes de sostenibilitat en termes d’habitatge, infraestructures, serveis bàsics, seguretat, salut, educació i recursos naturals, entre d’altres. Per estudiar aquests reptes, la capital de l’Equador, Quito, s’ha convertit aquesta setmana en l’amfitriona de la cimera mundial de ciutats Habitat III. La cita, que va començar dilluns i va acabar ahir, ha servit per treballar una nova Agenda Urbana com a instrument clau per als governs nacionals, subnacionals i locals amb el compromís d’aconseguir un desenvolupament urbà sostenible. És la tercera cimera Habitat que organitza l’ONU després de les de Vancouver, al Canadà, el 1976 i la d’Istanbul, a Turquia, el 1996.

Més de 40.000 assistents provinents de 193 països s’han citat a Quito per dialogar sobre creixement urbà i sostenibilitat. En el cas de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) hi han assistit l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en qualitat de presidenta de l’AMB; Oriol Illa, director de l’àrea d’Internacional i de Cooperació; Xavier Tiana, responsable d’internacional, i Eduard Saurina, coordinador de l’oficina tècnica de gerència. I és que l’AMB ha estat present en moltes de les sessions preparatòries d’Habitat III celebrades els últims mesos a través de les nombroses xarxes de ciutats de què forma part (Metropolis, MedCities). Habitat III és un debat participat per estats i per municipis, però els documents resultants amb les tesis només els signen els estats. “Una de les aspiracions de l’AMB és que les ciutats tinguin més pes en la presa de decisions a Habitat III. A vegades, les ciutats són presoneres dels estats i això els resta poder de decisió sobre temes que els afecten de ple”, reclama Alfred Bosch, vicepresident d’Internacional i de Cooperació de l’AMB. Alhora, demana que les ciutats tinguin un paper fonamental en el govern del món, i que en tots els grans debats hi puguin aportar la seva visió, necessitats i reclamacions.

ELS REPTES D’HABITAT III

Totes les competències de l’AMB estan relacionades amb els objectius de la nova Agenda Urbana que s’ha plantejat aquests dies a Quito. Així, alguns dels eixos en què es mou l’AMB han tingut protagonisme en els reptes plantejats a la cimera.

1. Territori, urbanisme i espai públic. Canviant la forma de planificar, dissenyar, gestionar les ciutats i les infraestructures, a partir de la nova Agenda Urbana es pot eradicar la pobresa i les desigualtats en totes les seves formes i dimensions. De la mateixa manera, es vol protegir, restaurar i promoure els ecosistemes, l’aigua, els hàbitats naturals i la biodiversitat. “L’AMB ha de fer esforços en aquest sentit tot i que ja hi estem treballant afavorint la diversitat d’usos urbans com ara allunyar-nos de l’especialització extrema i col·laborar en la convivència, que és la clau de l’èxit”, afirma Bosch.

2. Transport i mobilitat. Els objectius de l’Agenda Urbana es basen en la promoció d’infraestructures de transport sostenible, eficient, segur i accessible a tothom, i que redueixi els costos ambientals, financers i de salut pública ampliant les alternatives de mobilitat. “La idea de l’AMB va en sintonia amb el que s’ha formulat a Habitat III: som partidaris que l’ecologia urbana es basi en l’eficiència. Difícilment arribarem a la sostenibilitat si no treballem des de la intel·ligència. És per això que les noves tecnologies també hi tenen un paper importantíssim”, apunta Bosch.

3. Habitatge. La cimera vol servir per promoure polítiques d’habitatge basades en els principis de la inclusió social, també al centre de les ciutats, així com mecanismes i models de finançament que permetin l’accés a un ampli ventall d’opcions d’habitatge assequible i sostenible. En matèria d’habitatge, una de els grans apostes de l’AMB és la construcció de promocions d’habitatge per a lloguer social, a banda de les promocions de compra que l’IMPSOL ja porta fent fa temps.

4. Medi ambient i sostenibilitat. Fomentar la mitigació i adaptació al canvi climàtic, la sostenibilitat ambiental amb la gestió i prevenció de residus i garantir l’accés a l’aigua potable per a tothom són alguns dels objectius de l’Agenda Urbana en aquest àmbit i que també es treballen des de l’AMB. “Tenim la sort de ser un país amb una feina d’anys per reduir les emissions i gestionar els residus. Per tant, estem en una bona línia en comparació amb altres ciutats del món. Per exemple, en termes d’aigua i arran de la sequera de l’any 2000, vam reduir-ne el consum. Va passar d’un fet puntual a un hàbit”, assenyala Arnau Queralt, ambientòleg i president del Consell Assessor per al desenvolupament sostenible de Catalunya. “La gent d’Habitat III no mira només la ciutat sinó que ha de mirar que ajudi a mantenir la funcionalitat ambiental dels territoris circumdants. Això vol dir que cal fer una relectura del territori per mantenir les funcionalitats de l’ecosistema”, afegeix.

5. Economia. Fomentar un creixement econòmic sostenible i inclusiu, així com reforçar l’emprenedoria i l’economia urbana, són alguns dels punts que s’han treballat a Quito. “Si no es garanteix ocupació de qualitat, habitatge i sostre digne per a tothom és difícil parlar d’èxit, però al mateix temps, les ciutats necessiten èxit per garantir tot això”, explica Bosch sobre l’àmbit de desenvolupament econòmic que es tracta a Habitat III. “Les ciutats funcionen quan tenen èxit: necessiten talent, creativitat i innovació social”, afegeix.

Després d’Habitat III, l’AMB té previst realitzar dues conferències de nivell mundial, una el 2017 i una el 2018, on diversos experts debatin sobre el desenvolupament urbà sostenible. “Podríem dir que Barcelona no només vol seguir les directrius d’Habitat III, sinó liderar i impulsar totes les metròpolis del món perquè s’adhereixin a aquest procés de debat”, avança Alfred Bosch.

stats