Publicitat
Publicitat

S'HA ACABAT EL ROMANTICISME AL BARÇA? / Opinió

L'últim romàntic al Camp Nou

El 1978, quan Núñez va arribar a la presidència del Barça, va haver-hi una forta polèmica perquè se li va acudir treure les oficines de La Masia i posar-les al costat de la pista de gel. Els mitjans van començar una campanya perquè el Jaume Rosell i el Joan Granados, gerent i secretari general amb el Montal, tindrien molt fred als nous despatxos. De fet, aquella zona es va anomenar la Sibèria . A La Masia, Núñez va muntar-hi una residència pel futbol base i, a partir d'aquí, tota una estructura de planter que ens ha dut a l'excel·lència esportiva amb els tres millors jugadors del món de futbol i amb una estrella de l'NBA que Obama convida a jugar amb ell a casa seva. Adequar-se als canvis i preveure el futur són els signes del temps. També és evident, però, que el futbol és nostàlgia. En aquesta última setmana he sentit, no poques vegades, que "al Barça s'ha acabat el romanticisime". Senzillament, no m'ho crec.

Com va escriure Helenio Herrera a les seves memòries arran del debat entre kubalistes i suarezistes, "el català és sentimental i viu de records". Per això, al marge de la sacsejada entendridora sobre la publicitat a la samarreta (més contundent entre internautes que entre socis) continuarem sent romàntics. Estic convençut, per exemple, que se'ns tornarà a posar la pell de gallina quan veiem les imatges del Guardiola tapant-se la cara, desconsolat, després de guanyar el Mundial de clubs. I no hi haurà res que ens commogui més que portar la filla a l'estadi per primera vegada, digui el que digui a la samarreta. I ens caurà una llàgrima per la mort del Manchón, encara que no l'haguéssim vist jugar mai. Hi haurà barcelonistes que faran 700 quilòmetres per venir al Camp Nou a veure un partit de Lliga, ja no ens tocarà la fibra, això? I ens emocionarem quan l'estadi ovacioni el Ronaldinho si torna per jugar la Champions. I a Wembley, no cal dir-ho, sanglotarem a gust pensant en l'avi o el pare a qui els hauria agradat tant veure com guanyàvem la quarta Copa d'Europa. És el nostre tarannà. Continuarem sent romàntics. Si és per això, que ningú no pateixi. Si del que es tracta d'ancorar-nos al passat, encara tindríem el filial jugant al camp del Fabra i Coats i no hauríem vist mai ni el Xavi, ni l'Iniesta, ni el Messi. Ni el Guardiola. Això sí, trobaríem l'últim romàntic del Camp Nou, encara dret, traient el mocador blanc i cridant "Guruceta, Guruceta".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT