Collita catalana per a les proves de vela olímpica

BarcelonaDues cosines amb automatismes de germanes i dos amics de tarannàs oposats, junts per viure un somni. Un total de vuits mans catalanes, les de Bàrbara Cornudella, Sara López, Jordi Xammar i Joan Herp, per dirigir les dues tripulacions de vela 470 espanyoles, que entren avui en acció als Jocs de Rio. Després de Londres 2012, on no hi va haver representació catalana en les disciplines aquàtiques amb vaixell, els barcelonins assumeixen tot el pes de la categoria en la seva primera experiència olímpica.

Campions dels millors circuits en categoria júnior i amb un bagatge de quatre anys sobre la seva actual embarcació, cap d’ells parla de vertigen. El concepte és ganes, ambició. “Estem complint el somni de la nostra vida. Des de petit que miro les proves amb molta il·lusió i ara em toca a mi. No tenim cap obligació, però volem aprofitar l’oportunitat i fer el millor paper possible”, explica Xammar, que juntament amb el seu company són setens del rànquing mundial i mantenen -secretament- l’esperança d’endur-se un guardó de les aigües sud-americanes.

Les noies del CN El Balís són més directes en els objectius i van a la recerca del diploma olímpic. “Estaríem molt satisfetes perquè mai n’hem aconseguit un en una regata sènior de primer nivell. Seria la millor prova que hem fet”, apunta Cornudella, que pretén tocar de peus a terra. Part d’aquesta seguretat és fruit de les sessions de treball d’aquests últims mesos amb Josep Andreu Violan, el psicòleg de la Federació Catalana, un element del seu staff tècnic tan important com el seu entrenador, Jorge Angulo. Filles de navegadors, controlar i fer lluir un vaixell els és innat, a més d’acumular ja divuit anys d’experiència, nou formant equip. “Són la raó de la nostra carrera, les persones que sempre han cregut en nosaltres”, diuen sobre les seves mares, que també competien juntes.

El tàndem més familiar de l’expedició espanyola, que s’ha exercitat a Rio en diferents ocasions al llarg d’aquest 2016, va haver de demostrar caràcter per aconseguir classificar-se en l’apartat (470 femení) que més aspirants va tenir, entre elles dues campiones olímpiques de Londres, Sofia Toro i Ángela Pumariega. “És una gran responsabilitat, però tenim ganes de fer-ho ja, de donar-ho tot, i especialment de disfrutar. Aquí pot passar de tot, però estàs obligat a viure-ho al màxim”, diu López.

Èxit i tradició

Aquest procés de selecció va ser “molt intens, dissenyat fa tres anys a llarg termini pensant en Rio i Tòquio 2020, prioritzant només en part la immediatesa”, expliquen des de la Federació Espanyola (RFEV). “L’objectiu en uns Jocs Olímpics són les medalles, sempre. Les nostres expectatives són seguir aportant metalls per al nostre esport i per a l’esport estatal, independentment del color”, explica Toni Ripoll, el director absolut de la preparació.

L’exigència ve marcada per la trajectòria de la vela mateixa, l’esport espanyol que ha aconseguit més medalles en tota la història dels Jocs, un total de 19 (13 ors, 5 plates i 1 bronze). Seguir l’estela no serà fàcil a la badia de Guanabara, un escenari peculiarment complex “per les condicions meteorològiques, que fan que sigui un camp de regates molt imprevisible”, apunta Herp. “És oceà Atlàntic, un terreny nou per a nosaltres, que naveguem al Mediterrani. I també per la seva geografia, que afecta molt al vent, que no es mou seguint un patró”, segueix Cornudella. El clima davant el talent dels esportistes catalans, que a Rio de Janeiro inicien oficialment la seva història.