Publicitat
Publicitat

LLIGA DE CAMPIONS

Jugant, amb la pilota i guanyant de nou (0-1), el Barça se cita amb els blancs a les semifinals

Declaració d'intencions a l'espera del Madrid

La meitat del menú ja és a taula. Avui el Reial Madrid n'haurà d'aportar la segona meitat defensant un 4-0 al camp del Tottenham Hotspur i tindrem servida una semifinal de la Lliga de Campions destinada a ser recordada passi el que passi. El cartell serà immillorable, amb quatre duels entre el Barça i el Madrid en tot just 20 dies. Un fet mai vist en la història d'una rivalitat amb capacitat per reinventar-se cada temporada.

Amb els resultats obtinguts a l'anada, era inevitable que els últims dies tothom donés per fet que els homes de Guardiola i Mourinho també es trobarien a Europa. A l'hora de la veritat, però, el Barça va signar ahir els documents, va certificar davant de notaria que jugarà per quarta temporada les semifinals de la Lliga de Campions i ja espera els madridistes després d'haver entrat a l'última estació abans de Wembley trepitjant amb força.

Mentre Lucescu afirmava que era impossible que el seu Xakhtar aixequés el resultat de l'anada, Guardiola va seguir donant per fet que seria un partit complicat, ja que els ucraïnesos ho donarien tot per dignificar la seva imatge, tacada després de la golejada al Camp Nou. Lucescu, amb molts problemes per les baixes en defensa, va confiar en jugadors que no tenen minuts, com Kobin, Xevtxuk o Isxenko, i va mantenir tots els seus brasilers en atac. I els jugadors brasilers en els primers 20 minuts de partit van donar un munt de feina a un Barça que es va encomanar a Víctor Valdés per evitar rebre un gol que hauria donat ànims als ucraïnesos. Fantàstic en un duel cara a cara amb Willian i en una rematada de Jadson, el porter català -segur, amb caràcter- va aguantar l'equip durant uns primers minuts fluixos en què la possessió de pilota va arribar a ser d'un 60% a favor del Xakhtar.

Sense pensar en el futur

Guardiola, fidel al seu discurs, no va amagar les cartes. No va pensar en el Bernabéu i va sortir amb un onze de gala en què la principal novetat era la presència de Mascherano com a central. Amb Busquets al mig del camp al costat de Keita i Xavi, l'argentí va tancar la defensa al costat de Piqué amb un gran partit en el qual va demostrar que és una alternativa per a aquesta posició, com ja havia insinuat els minuts que hi havia jugat.

Al davant, Afellay, titular per evitar carregar Pedro, formava trident amb un Messi que va liderar l'equip en atac i un David Villa força desafortunat. Poc participatiu, l'asturià va ser una ombra en un Donbass Arena que feia tres anys que no veia perdre el seu equip i que en cinc dies ha vist dues derrotes, la d'ahir i una de lliga contra l'Obolon.

El Barça va tenir l'eix de gravetat en un Valdés que viu potser el millor moment de la seva carrera. Ell va aguantar el resultat quan l'equip patia, evitant algun gol que hauria fet somiar en utopies els deixebles de Lucescu. Valdés, aguantant els pilars sobre els quals es recolza l'equip -com Atles en la mitologia grega-, va aportar la calma i de mica en mica el Barça va imposar la llei del seu futbol al Donbass Arena. De mica en mica les estadístiques -aquelles xifres que no expliquen les coses per si soles però que ajuden a fer-ho- es van anar tenyint de blaugrana amb el domini de pilota i territorial del Barça. El Xakhtar, perdut sense la pilota, va passar a perseguir ombres a mesura que el Barça, en una declaració d'intencions, també aconseguia fer seu un partit que per altres equips seria anecdòtic.

A mitjans de la primera part, Pyatov va començar a tenir un munt de feina per culpa d'un Messi espavilat i viu, que faria l'únic gol del partit abans del descans després d'haver fallat dues ocasions prou clares. Afellay, creixent de mica en mica, i un Adriano molt còmode per l'esquerra, també van posar a prova un Pyatov que, defensat per una línia de quatre de circumstàncies, patia de valent.

Guardiola, exigent, va aconseguir un triomf valuós, perquè és la primera derrota a casa a Europa del Xakhtar al seu nou estadi i la primera derrota dels ucraïnesos davant de la seva afició com a local precisament des de que el seu Barça els havia guanyat 1-2. L'equip va perdonar el segon i va exercir un clar domini durant tota la segona part, però el tècnic de Santpedor no va aixecar la vista per mirar cap al futur fins ben entrat el partit, quan va donar descans a Piqué, Xavi i Villa. Canvis de cromos per tancar l'expedient d'una victòria que va ser l'entrant del que pot ser una semifinal històrica.

Per a més informació sobre el partit

www.ara.cat/esports/barça

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT