Publicitat
Publicitat

L'hongarès Gyurta guanya l'or i la nord-americana Soni és finalista

Dos rècords del món confirmen el moment dolç de la natació als Jocs

Una jornada més els rècords van caient a la piscina de l'Aquatics Centre de Londres. Ahir els protagonistes van ser l'hongarès Daniel Gyurta i la nord-americana Rebecca Soni, i tots dos van aconseguir el rècord del món en les seves proves dels 200 metres braça. Després d'aquells anys de polèmica per culpa dels banyadors de pell de tauró , la natació viu, de nou, un moment dolç amb rècords, noves cares i la confirmació dels vells guerrers com Michael Phelps. Fins ara a Londres les emocions més fortes s'han viscut a l'aigua.

Ahir l'hongarès Gyurta va aconseguir en la final un temps de 2:07.28 i, a més del rècord del món, també va aconseguir l'or. L'anterior millor registre d'aquesta prova estava en poder de l'australià Christian Sprenger des dels Mundials de Roma 2009 -quan s'usaven banyadors fabricats amb plàstic- en 2:07.31. Per a Gyurta va ser la possibilitat de mantenir alt l'honor de la vella escola hongaresa de natació, sempre fèrtil malgrat els mals resultats d'homes com Cseh fins ara.

Pel que fa a la categoria femenina, la nord-americana Rebecca Soni va polvoritzar el rècord mundial dels 200 metres braça en les semifinals, amb un temps de 2:20.00. Com en el cas de la categoria masculina, el millor registre en aquesta prova fins ahir datava dels Mundials de Roma del 2009 i estava en poder de la canadenca Annamay Pierse amb un crono de 2:20.21. Soni, a més del rècord, va aconseguir classificar-se per a la final, que es disputarà avui a les 20.38 hores.

També va aconseguir-se ahir un nou rècord, en aquest cas olímpic, en els relleus 4 x 200 lliures femenins, que va anar a mans de les nord-americanes. L'equip dels Estats Units va marcar un temps de 7:42.92 i va superar Austràlia (que va ser plata) i França, que va endur-se el bronze. La cursa va ser molt disputada entre les nord-americanes i les australianes, fins que la campiona olímpica de l'especialitat en categoria individual, Allison Schmitt, va saltar a la piscina i va marcar la diferència en l'últim relleu. D'aquesta manera, doncs, les nord-americanes recuperen el títol que ja havien aconseguit des d'Atlanta 96 fins a Atenes 2004, i que el 2008, a Pequín, Austràlia els hi va prendre.

L'altre rècord del dia, en aquest cas estatal, va ser per a l'equip espanyol dels 4 x 200 metres lliures (format per la badalonina Mireia Belmonte, la gandiana Lydia Morant, la mallorquina Melanie Costa i la madrilenya Patricia Castro). Tot i que les nedadores no van poder classificar-se per a la final per només tres centèsimes -van fer el desè millor temps-, van establir un nou rècord d'Espanya amb un crono de 7:54.59.

Or per a Adrian en els 100 lliures

El nord-americà Nathan Adrian va tancar la gran jornada a l'Aquatics Centre per a la delegació dels Estats Units en aconseguir l'or en els 100 metres lliures, la prova estrella dels Jocs per la seva velocitat. El nedador va superar per només una centèsima el gran favorit per guanyar la prova, l'australià James Magnussen, que es va haver de conformar amb la medalla de plata. Les sorpreses en aquesta prova no es van quedar aquí, ja que la medalla de bronze va ser per al canadenc Brent Hayden, que va deixar fora del podi la revelació d'aquests Jocs Olímpics, el jove francès Yannick Agnel, que va ser quart, i a un altre dels favorits, el brasiler César Cielo, que no va passar de la sisena posició.

Wildeboer, crític

La barcelonina Marina Garcia va nedar les eliminatòries dels 200 m braça, va fer un temps de 2.27.57 i va aconseguir ser setena de la seva sèrie, però es va quedar fora de la final. Tampoc va tenir sort el sabadellenc Aschwin Wildeboer, que va quedar-se a les portes de la final dels 200 metres esquena, l'última prova que li quedava per competir a Londres. Un cop va tancar la seva participació, el català va explotar assegurant que als espanyols els encanta parlar de medalles abans de guanyar-les. "La natació és un esport molt especial i a vegades els espanyols no som els millors a concentrar-nos. Als espanyols ens encanta parlar de medalles abans de guanyar-les, de resultats genials abans d'haver-los aconseguit, i tot això perd una mica de força.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT