Publicitat
Publicitat

El Barça goleja el Nàpols el dia en què Fàbregas marca el primer gol

La festa del Gamper es converteix en la nit de Cesc i Leo Messi

El Trofeu Joan Gamper sempre és una festa. Una festa familiar. I ahir es va convertir, també, en una golejada. El Barça va superar 5-0 el Nàpols en un partit en què l'afició va poder veure gairebé tots els jugadors blaugranes (tots menys quatre: Alexis, Puyol, Valdés i Maxwell). Tot i estar en pretemporada, els jugadors van tornar a demostrar que han aprofitat els entrenaments que han fet plegats. I ahir la festa del Gamper també va ser la nit de Cesc.

El migcampista va debutar dimecres passat com a blaugrana i ja va deixar mostres de la seva qualitat. A Cesc, el cos tècnic i l'afició de Barça ja el coneixen, però calia veure com s'adaptava al seu nou equip. Molt difícil no havia de ser, ja que el d'Arenys, tot i que es va fer com a jugador a l'Arsenal, va passar-se uns quants anys a La Masia i sap com es juga al Camp Nou.

I ahir Guardiola va donar-li la seva primera titularitat. I Cesc va demostrar que no ha oblidat el que va aprendre abans de marxar a Anglaterra, tot el contrari. A la gespa semblava que havia jugat tota la vida amb els seus nous companys. De fet, les tres primeres ocasions del Barça van ser seves. La primera va anar a les mans del porter quan intentava superar-lo amb una vaselina i la segona va sortir per sobre del travesser. Però a la tercera no va fallar i va aconseguir el seu primer gol com a blaugrana al Camp Nou. Això sí, gran part del mèrit del gol va ser d'Adriano, que va fer una centrada mil·limètrica a Cesc, que a porteria buida no va perdonar (25').

El Barça havia aconseguit superar la defensa del Nàpols, que va jugar al Camp Nou amb l'equip titular, mentre que el Barça va saltar al camp amb una barreja de jugadors del primer equip i del filial, pensant en la Supercopa d'Europa de divendres, que jugarà a Mònaco contra el Porto. Però tot i que alguns dels jugadors que hi havia sobre el terreny del joc no estaven acostumats a jugar junts, les combinacions entre ells van demostrar que, jugui qui jugui, el Barça sempre juga igual, a tocar i tocar. Així va arribar el segon gol, amb una centrada exquisida d'Iniesta cap a Keita, que de cap va superar De Sanctis davant la passivitat de la defensa italiana (30'). Aquest era el punt fort dels de Walter Mazzarri, però el Barça va desfer l'entrellat defensiu amb una relativa facilitat. I una altra vegada Cesc, en la que era la seva nit, va fer una bona assistència a David Villa, que fregant el descans podria haver marcat el tercer.

Messi, sempre Messi

Cesc va ser al camp fins al minut 56, quan va deixar el terreny de joc substituït per Leo Messi. I si fins llavors Cesc havia estat qui havia marcat diferències, actuant de fals nou , Messi, com sempre, també va brillar. De fet, el tercer gol va començar a les seves botes. L'argentí va xutar una falta des de la frontal de l'àrea a la creueta, però allà hi havia Pedro, atent, per aprofitar el refús i fer el tercer (61').

Messi no en tenia prou, i el Barça tampoc. L'equip va seguir tocant com sap i Messi va trobar la seva oportunitat. Justament amb els mateixos protagonistes del gol anterior, però amb els papers canviats. Pedro va fer la centrada i Messi, que tot ho fa fàcil, va rematar al fons de la xarxa (65'). L'argentí seguia tenint gana i va arrodonir la festa amb el cinquè (76'). El Barça aixecava, després d'una golejada, el segon títol de la temporada, a l'espera de tornar a fer història aquest divendres amb la Supercopa d'Europa.

Més continguts de