Gols per reforçar els experiments

Cap / D’esportsEl Leganés va ser el conillet d’índies d’un Barça experimental. Els jugadors de sempre, amb un sistema nou, van aconseguir una golejada clara (1-5), buscant nous camins per arribar a la porteria rival. Camins més directes, verticals, on els gols van reforçar un experiment que amenaça d’obrir el debat de l’estil a Can Barça. De nou.

El triomf a Butarque va servir per oblidar del tot la desfeta contra l’Alabès, per constatar que Mascherano difícilment jugarà al centre del camp amb el Barça de nou i per continuar engreixant les estadístiques d’un trident amb tendència a l’exageració: joc exageradament brillant, xifra de gols exagerada i debats exagerats al voltant de Neymar, qui, sí, sol exagerar una mica les seves filigranes i caigudes. Però la golejada també va servir per generar dubtes entre els barcelonistes més dogmàtics. Després d’uns partits contra adversaris amb defensa de cinc, va ser l’asturià qui va animar-se a provar amb un sistema similar, amb Umtiti, Piqué i Mascherano de centrals, i Rafinha i Alba de laterals amb espais per córrer. “Hem aprofitat bé els espais i les opcions d’un contra un, i hem estat inspirats. En partits com aquest no m’interessa la possessió”, va dir Luis Enrique. La possessió, un dels grans manaments barcelonistes, va ser qüestionat. A Leganés el Barça va prioritzar colpejar, golejar, fer mal. Però no va estripar-se la roba per haver comès un sacrilegi. Iniesta i Rakitic van jugar sols al centre del camp, i durant bona part del partit la pilota els passava per davant, amunt i avall, en un duel més vertical que horitzontal. El nou Barça busca noves fórmules, solucions. I si cal qüestionar-se dogmes, ho fa. Si contra l’Alabès va jugar amb dos jugadors de La Masia de titulars -Busquets, que va descansar a Leganés, i un defenestrat Aleix Vidal-, a Butarque no va voler pensar en la possessió.

L’experiment no va fallar, malgrat que durant els primers minuts el Leganés va creure’s que podria esgarrapar la pell d’un Barça que va trigar una estona a sentir-se còmode amb un dibuix tàctic nou. L’equip madrileny, com l’Athletic a la segona jornada de Lliga, pressionava ja dins de l’àrea de Ter Stegen intentant pispar la pilota. Una tàctica que els va funcionar durant els primers minuts i va provocar més d’un ensurt a un Barça difícil de reconèixer, però que es va girar en contra un cop el Barça va superar les seves primeres línies defensives. A la rereguarda el Leganés era massa tou i el trident ofensiu va tenir els metres que va voler per provocar el pànic a les tropes enemigues, amb curses on Suárez semblava dirigir la càrrega de la brigada lleugera, superant rivals espantats. El Leganés va voler sorprendre el Barça amb pressió alta i va acabar espantat en adonar-se que la millor davantera del món tenia tot l’espai que volia per fer de les seves. Al descans el Barça ja guanyava per 0-3, amb un gol de Messi, un de Suárez i un de Neymar. En cada un dels gols els membres del trident es van regalar els gols entre ells. Com qui es reparteix un botí. El Leganés ja havia tret la bandera blanca al descans.

“Jugar amb aquest sistema és més divertit, ja que ens exposem més al darrere, però els defenses participem més”, va dir Piqué, com si necessités nous reptes. Mascherano va patir bastant per la dreta, però Umtiti, malgrat que va perdre encara algunes pilotes, va signar un bon partit acompanyat de Piqué. El gol local no va arribar fins que el Barça ja guanyava per 0-5, gràcies a un bonic llançament de falta de Gabriel. Gairebé una anècdota a l’expedient del primer partit del Barça al camp del Leganés, partit on Messi va convertir-se en el primer jugador capaç de fer un gol a l’equip madrileny a Primera al seu estadi. Un premi més per a l’argentí, que va jugar els 90 minuts en un duel on Luis Enrique va lluitar contra un altre manament, aquell que deia que els membres del trident ho juguen sempre tot. Luis Suárez va ser substituït als 55 minuts per Alcácer, quan Messi ja havia fet el 0-4 de penal. “Tots tenim clar que no es pot jugar sempre, no podem jugar tots els minuts”, va dir l’uruguaià, fent seu el discurs del seu entrenador.

Per estrenar nou escenari, el Barça va estrenar tàctica i va buscar remoure els seus propis fonaments per tenir noves solucions. El resultat va ser un triomf plàcid, però tampoc va ser una actuació perfecta on el joc es convertís en poesia. Leganés, ciutat treballadora on alguns carrers porten el nom de grups de heavy, va veure una versió prosaica del Barça. L’alegria la van posar els brasilers, ja que Rafinha, en el seu primer partit com a titular, va posar el 0-5 amb un xut preciós. I Neymar va discutir-se amb tot l’equip rival pel seu costum de trepitjar la pilota i fer malabarismes sigui quin sigui el resultat. Els jugadors locals li van respondre amb faltes. El brasiler parla un idioma futbolístic diferent del dels jugadors madrilenys, obrers del futbol. També parla un idioma diferent el Barça, malgrat que Luis Enrique continua buscant noves formes per expressar-se sobre la gespa, obrint un debat que sempre formarà part del barcelonisme, aquell de l’estil.