Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

Jaume Ponsarnau

Quan formes part d'un equip de bàsquet, mai no saps on et llevaràs. Avui ho faré a Madrid, on vam arribar anit després de jugar a Valladolid. Cap a dos quarts de nou, o fins i tot una mica abans, baixaré a esmorzar i serà llavors quan me n'adonaré de quines cares tenen els jugadors del meu equip. Aniran en funció del resultat d'anit, això segur. També detectaré en alguns rostres el cansament d'haver dormit menys del compte.

A dos quarts de deu agafarem l'AVE des de l'estació d'Atocha. La majoria de membres de l'expedició dormiran, però l'Aleix, el meu ajudant, i jo, aprofitarem les tres hores de trajecte per repassar el vídeo del partit d'anit. Tinc molt clar com va anar tot, però prefereixo repassar les imatges per adonar-me'n de nous detalls. Serem, com sempre, molt meticulosos en l'anàlisi.

Quan arribi, em vindrà a buscar la família. La idea és dinar i passar la tarda amb la dona i els tres fills. Els dos més grans estan aprenent a anar en bici, així que anirem al parc a practicar. A veure com ens en sortim.

Segurament completarem la tarda fent temps amb un tren de fusta i una pilota de bàsquet. Soparem plegats i, ja amb tothom al llit, començaré a preparar la setmana que demà s'inicia. Com que hi ha Copa del Rei, el cap de setmana que ve no tenim partit, però aprofitarem de demà a dijous per treballar durament.

Després de jugar anit a Valladolid, l'entrenador de l'Assignia Manresa explica com serà el viatge de tornada cap a casa. El tècnic aprofitarà el desplaçament en AVE per repassar el vídeo del partit contra el Blancos de Rueda.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT