Javi López: “El que més m’il·lusiona del nou projecte és que han canviat els objectius”

Sant Adrià del BesòsJavi López (Osuna, Sevilla, 1986) va arribar a l’Espanyol ara fa nou anys. Després de nou partits disputats contra el Madrid, encara no coneix la victòria (dos empats i set derrotes) contra l’actual líder de la categoria, una espina que s’intentarà treure aquest diumenge. L’únic lateral dret natural de la plantilla parla amb la serenor d’un capità il·lusionat pel canvi de projecte i la perspectiva que li aporta la veterania. No parla qualsevol: és el jugador de la plantilla espanyolista que acumula més temporades seguides al primer equip.

Com es troba físicament?

Ja fa dos dies que m'entreno amb l’equip i estic bastant millor. Encara queden molèsties del cop que vaig rebre a Anoeta, però em trobo força bé.

Què els genera més el Madrid: motivació o respecte?

Motivació. Al final, no t’ha d’imposar ningú en un partit de futbol. És un al·licient, sabem els grans jugadors que té i la grandesa com a equip. És un rival que motiva molt.

No el guanyen des del 2007, com es pot derrotar un equip així?

Sense cometre errors, sent un equip molt sòlid i no deixant-los fer el seu joc. És cert que ells tenen una gran varietat de joc, et poden contraatacar, o atacar amb la possessió. Són un equip difícil de batre. Si els vols fer mal, has de ser sòlid i aprofitar les ocasions que tenen. Ja toca guanyar-los.

Han detectat algun punt feble al Madrid, potser anul·lar Modric?

No, no hem parlat de cap aspecte en concret. La base per guanyar o plantar cara al Madrid és actuant com a equip, sabent què volem fer i com contrarestar el seu joc. En les properes hores estudiarem els partits que van jugar contra Sporting i Celta.

A l’Espanyol, en els últims anys, li ha faltat poder competir de tu a tu contra un equip gran com aquest?

Recordo l’empat a 0 de l’any passat contra el Barça a Cornellà. Hi ha hagut algun altre partit similar, com un 1-1 també a casa contra Barça i Madrid. Són situacions que es donen en alguns partits. Són grans rivals amb grans jugadors.

És el jugador amb més cursos al primer equip de la plantilla. Aquesta és la temporada en què ha detectat més il·lusió des que és a l’Espanyol?

Sí, amb el nou projecte i canvi de propietari les expectatives són molt altes i l’afició està molt il·lusionada. El que més m’il·lusiona a mi del nou projecte és que han canviat els objectius. Abans lluitàvem per unes coses, i ara la meta que es marca el club és lluitar per ser entre els 10 primers. Per als jugadors és molt il·lusionant, però també és cert que hem de ser el màxim d’humils possibles: a Primera ningú ens regalarà res, no ens regalaran ser entre els 10 primers ni per noms de jugadors ni per res. Hem de sortir cada partit a lluitar per ser el màxim amunt possible.

Què va passar l’any passat? Va ser un problema més mental o futbolístic?

El passat més val que es quedi allà. Cal centrar-nos en el dia a dia i en el partit del Madrid.

A vostè, com a capità, l'ajuda el fet que hagi arribat tanta veterania i galons?

Sí, més que a mi, és una cosa que ajuda l’equip. Hi ha molts jugadors amb experiència, i això és bo per a l’equip.

De portes endins, com ha canviat l’equip?

Amb el nou projecte han canviat coses. Ara ens quedem pràcticament tots a dinar junts, tenim nou gimnàs, han canviat les instal·lacions i millorat altres coses.

Ha canviat gaire la forma de treballar, amb Quique?

Cada entrenador té els seus mètodes. El Quique és un tècnic que té molta experiència, es nota.

Nota que hi ha més seguretat en defensa respecte dels anys anteriors?

No ho diria així. L’equip, al final, defensa amb 11 jugadors. Qui marca els gols no només són els quatre de dalt, un equip és un col·lectiu. El Quique ens demana que els davanters pressionin i que l’equip estigui compacte en pocs metres.

Encara no coneixen la victòria, però també és cert que són un equip difícil de guanyar.

Si, llevat del primer partit, en la resta sí. Contra el Màlaga vam fer 70 minuts molt bons fins que ens van fer el 2-1. També contra la Reial a Anoeta vam fer un partit força seriós defensivament, fins i tot posant-nos per davant, però al final ells van acabar marcant.

En atac, els sobra una mica de presses o de precipitació?

No m’he aturat a analitzar què ens falta o sobra.

Però l’equip està mentalitzat, motivat i sense presses.

Sí, estem molt motivats per fer una gran temporada. Ja s’està veient l’Espanyol que anirem veient, l’equip està en el camí, amb paciència, però intentant accelerar el procés. Els grans projectes no es construeixen d’un dia per l’altre.