Joc de pistes de Luis Enrique als Estats Units

BarcelonaUn context sense Leo Messi -i sense Neymar, Alves o Mascherano-és un context prou inusual i aïllat perquè qualsevol anàlisi que es faci de la pretemporada del Barça als Estats Units acabi sent un exercici poc concloent. Però la posada en escena de l’equip de Luis Enrique en els dos tests jugats fins ara davant el LA Galaxy i el Manchester United insinua prou pistes per agrupar-les i desgranar cap a on volen dirigir els tècnics el seu segon Barça.

Alt ritme de joc

L’equip continua sense negociar la intensitat de la posada en escena

Fins i tot amb menys de dues setmanes d’entrenaments a les cames, el Barça ha exhibit el seu desig de continuar sent un equip intens i àgil, generós en els recorreguts defensius i més pràctic que barroc en els mecanismes ofensius (19 remats a porteria és la mitjana en els dos partits). Els de Luis Enrique mantenen una proposta asfixiant per al rival, a qui es vol arraconar al seu camp, ben lluny de la pròpia porteria. Tant davant els nord-americans com contra els anglesos, el joc només va passar el 18% del temps al terç propi.

Reforçar sinergies

El cos tècnic busca connexions i complementarietat en els onzes

Per aconseguir aquest domini, que fins ara ha sigut poc efectiu de cara a porteria, Luis Enrique ha repetit parelles de jugadors en zones clau del terreny de joc, en la línia del que ja va anar proposant durant tot l’any passat. Els tècnics busquen complicitats, aprofitant les ja existents o estrenant-ne noves. Per exemple, s’està treballant el duo Piqué-Vermaelen a l’eix de la defensa, relegant Mathieu a ser el company de Bartra. Més enllà de voler facilitar l’adaptació al belga, inventa una combinació menys ràpida però més tècnica.

Iniesta i Jordi Alba també comparteixen minuts sobre la gespa al sector esquerre, on Pedro està fent el que es preveu que hauria d’executar Neymar, per completar l’encaix d’un triangle que sembla que ha de guanyar protagonisme aquest curs. També és interessant veure amb quina etiqueta carrega cada jugador per deduir que Sergi Roberto, a qui s’està demanant molt de recorregut i arribada, està més cridat a fer de Rakitic que a jugar amb ell al mig del camp.

Recursos polivalents

Rafinha i Sergi Roberto estan ampliant la zona d’influència

De fet, contra el United, Luis Enrique va haver d’inventar-se un lateral dret a la segona meitat, perquè no podia comptar amb Douglas, reservat per precaució, i convenia canviar Adriano per càrrega de minuts, i va trobar en Sergi Roberto l’home ideal per afrontar l’experiment d’emergència. “Pot ser un recurs. Com més tinguem, més forts serem”, argumentava l’entrenador amb naturalitat al final del partit. El del planter ja havia hagut de reciclar-se l’any passat per fer de migcentre, on va trobar els minuts que no tenia com a interior, i que aquest any sí que sembla que podrà recollir.

Com ell, Rafinha està mirant de multiplicar les seves opcions de jugar en aquesta gira nord-americana. A partir de la baixa de Messi, el brasiler, que la temporada passada va disposar de minuts com a interior esquerre o dret, està postulant-se també com a candidat en alguna de les posicions d’atac. Si mai convé per rotacions o sancions, Rafinha serà una peça polivalent que pot resoldre el trencaclosques d’un onze amb els menys habituals.

Retocs posicionals

Torna a iniciar-se el curs amb intencions tàctiques ambicioses

Que la plantilla no estigui al complet limita el marge de maniobra, però, tot i així, sembla que el segon Barça de Luis Enrique pretén variar algunes coses respecte al primer any per continuar evolucionant, en busca de noves fórmules per sorprendre el rival i evitar l’estancament. En 180 minuts ha fet la sensació que els centrals inicien la sortida de pilota més tancats, més junts, i que es potencia el moviment interior dels extrems, generant una acumulació de blaugranes per dins que desencaixa el rival. El carril exterior, fins ara, ha sigut territori gairebé exclusiu dels laterals, que tornen a arrencar l’estiu amb voluntat de ser més protagonistes. L’any passat, però, la competició va obligar a ajustar aquestes intencions tàctiques per desbloquejar l’equip, frenat en l’embut a la frontal de l’àrea que provocaven els adversaris.

Defensivament també s’intueixen alguns matisos, insinuats en alguns moments de la temporada passada. L’estructura de l’equip passa a una mena de 4-4-1-1 quan no es té la pilota i el rival allarga la possessió, amb un dels interiors saltant a la pressió per ajudar Suárez, mentre que els extrems s’agrupen amb Busquets i l’altre interior per protegir la línia defensiva, que intenta ser especialment forta en l’eix central. De fet, el replegament és agressiu sobre el posseïdor de la pilota en aquesta zona del camp, per impedir-ne la progressió. És una fórmula que va funcionar, sobretot, en els minuts finals d’algun partit que no estava tancat del tot, amb l’entrada salomònica de Pedro per un migcampista -i no un davanter-, reestructurant l’equip en un 4-2-3-1.

El quart home d’atac

El dubte de Pedro reclama una peça, però al centre o a la banda?

Si Pedro seguirà o deixarà el club abans del 31 d’agost és una de les preguntes més repetides a la zona mixta, però els companys es blinden al silenci del canari i es limiten a elogiar-lo i demanar-li que es quedi. Si no ho fes, la baixa del 7 blaugrana, que ha arrencat la pretemporada amb moltíssimes ganes de cridar l’atenció pel seu bon rendiment, obligaria a replantejar alguns aspectes de l’atac de l’equip en funció de les peces de la plantilla.

Fins ara, i malgrat no tenir dues de les figures clau, el Barça ha mirat de jugar sempre amb un trident ofensiu del perfil més similar al que serà real: amb un punta de referència (Suárez o Munir), un extrem més aviat ràpid i dinàmic (Pedro o Sandro, fent de Neymar) i un altre amb tendència a aparèixer per espais interiors per combinar (Rafinha o Halilovic, per reemplaçar el rol de Messi). La carta d’Aleix Vidal, inèdit fins al gener, també permetria tapar algun forat puntual si s’opta per ubicar-lo més endavant i no sempre de lateral dret.

Accions d’estratègia

Les accions a pilota aturada tornaran a exigir màxima atenció

Adriano es queixava d’una empenta de Rooney per excusar la comoditat amb què va deixar rematar l’anglès. En pretemporada, les accions a pilota aturada no es preparen amb la delicadesa amb què es fa al llarg de l’any, tot i que l’equip ha demostrat que hi ha pensat per fer un pas endavant (s’ha vist Douglas llançant córners o Suárez picant faltes, com a possibles alternatives). A l’espera de tenir tothom a disposició, Juan Carlos Unzue continuarà sent l’home fort d’aquesta parcel·la que el Barça va corregir substancialment i que haurà de tornar a dominar.