Publicitat
Publicitat

PROJECTE DE FUTUR

La mitjana d'edat de la plantilla periquita no supera els 23 anys

L'Espanyol de Pochettino serà l'equip més jove de la Lliga

Quan un dels pilars d'un equip té 25 anys i és un dels veterans del grup, i tot just afronta la seva tercera temporada a Primera Divisió, un pot fer-se una idea de quin projecte té al davant. És el cas de l'Espanyol de Pochettino, que ha situat a les botes de Javi Márquez -amb el permís de Luis García o Verdú- bona part de la responsabilitat de la temporada. Ell serà el líder de l'Espanyol més jove dels últims anys, el referent de la plantilla amb la mitjana d'edat més baixa de tota la Lliga: 22,96 anys.

Molt poques combinacions en les alineacions evitaran que l'Espanyol surti a la gespa de qualsevol estadi amb un onze més jove que el seu rival. El segon equip de menys edat de la Lliga és el Reial Madrid (24,14), seguit de l'Atlètic (24.28), i porta més d'un any de mitjana als periquitos. I és que Pochettino es manté ferm en la seva aposta pels futbolistes amb projecció i els està donant més pes que als jugadors amb més experiència. "Això pot explicar que, en moments puntuals, siguem un pèl irregulars o ens costi més sumar punts fora de casa, on ens sentim acompanyats i amb confiança", va manifestar el tècnic a mitjans de la temporada passada. Però n'assumeix el risc.

En paral·lel a la sortida de futbolistes madurs com Iván Alonso, de 32 anys, Duscher (32), David García (30) i Coro (28) i la retirada de De la Peña (35), els reforços d'aquesta temporada van en la línia de rejovenir l'equip, amb les incorporacions de Juan Albín (26) o Héctor Moreno (23), la cessió de Dídac Vilà (22) i les consolidacions al primer equip de Raúl Rodríguez (24) i Kiko Casilla (25) o el nou descobriment del planter periquito, Thievy Bifouma (19). Menys de present i més de futur són els fitxatges d'Adrián Luna (19) i Marvin Zeegelaar (21), que s'entrenarà i jugarà al filial.

El dur moment econòmic ha reforçat la idea del club de construir un Espanyol de futur, sòlid i valent, format per gent de la casa. "Ningú s'esforçarà més que un noi a qui se li han obert les portes del futbol professional", "Aquests nanos deuen la vida a Pochettino", "Molts potser no haurien debutat mai a Primera si no fos per Mauricio", són algunes de les sentències que se senten a Sant Adrià o Cornellà-El Prat per part dels aficionats blanc-i-blaus, orgullosos del paper dels joves del filial.

Sense pressió i sense sostre

El fet que aquest sigui l'Espanyol més jove dels últims anys, la culminació d'un procés meditat des de l'arribada de Pochettino a la banqueta, fa que la temporada comenci sense un objectiu clar i que quedi tot obert a la capacitat d'adaptació d'un grup encara a mig modelar. Si bé el club manté el discurs prudent i posa el llistó en la permanència, el grup té aquell punt d'innocència i ambició dels joves i no amaga la convicció que, pas a pas i sense pressió, l'Espanyol pot trepitjar les places europees a final de temporada.

El març del curs passat el tècnic feia la següent reflexió: "Els joves estan aprenent dels errors i agafant una experiència que els serà molt positiva per al futur. No hi ha pressa". L'aprenentatge mai s'atura i necessita calma, partits, errades i encerts, però el tècnic argentí espera que aquesta temporada el futur s'acosti una mica a ser present.

Més continguts de