L’Espanyol es queda sense final

Cornellà-el PratLa d’ahir podria haver sigut la gran nit de l’Espanyol, d’aquelles que es recorden durant anys. Els ingredients eren sobre la taula, però la inspiració per crear una recepta històrica no va arribar. El Power8 Stadium va ser una festa en què una meravellosa minoria formada per gairebé 35.000 ànimes va intentar remar amb l’equip de Sergio González en direcció a la final de la Copa del Rei. Era possible, però no hi va haver manera.

El conjunt periquito, amb una ambició incommensurable però amb un gris criteri per jugar, va caure davant d’un Athletic de Bilbao (0-2) més concentrat, capaç de conviure amb l’ansietat d’estar obligat a fer, com a mínim, un gol. Els bascos van tirar per terra la celebració blanc-i-blava amb dues dianes i una gran capacitat de generar joc i perill. Els visitants juguen amb senzillesa però verticalitat. El seu mig del camp va dedicar-se a treure la pilota amb velocitat i criteri cap al camp contrari, on un omnipresent Aduriz s’encarregava de fer innumerables entremaliadures. El davanter va fer i desfer tot el que va voler a prop de l’àrea rival. Cada pilota que rebia era un toc d’atenció per a la línia defensiva catalana, massa distreta per a un partit d’aquestes característiques. Iraola va donar el primer avís, però va ser Aduriz qui va obrir la llauna des del balcó de l’àrea aprofitant una errada de la defensa local i va fer emmudir l’estadi català.

Nervis locals

Els locals van disputar el xoc amb massa nervis i dubtes, perillosos companys de viatge en cites com la d’ahi. La seva incapacitat per governar el mig del camp i controlar la situació quedaven en un segon pla gràcies a accions puntuals de Stuani, qui més ho va intentar i el jugador que més va fallar. Un mà a mà amb Herrerín, que no va acabar el partit per lesió, podria haver restablert la igualtat. La sort ahir no va estar de la seva banda. Ni de la de cap dels jugadors blanc-i-blaus. La qualitat i les combinacions entre Lucas Vázquez i Sergio García, tan necessàries per als de Cornellà, no van arribar. Ni tan sols la participació de Caicedo, que va sortir durant el segon temps com a revulsiu ofensiu, va evitar la desafortunada actuació periquita. L’Athletic sí que va demostrar haver fet els deures i el 30 de maig jugarà per tercer cop en les últimes set temporades la final de Copa. I ho farà gràcies a una agosarada calma que els va permetre fer el segon a la sortida d’un córner. Etxeita va enviar la pilota i les opcions de l’Espanyol de capgirar l’eliminatòria al fons de la xarxa de Pau López. La segona part va ser un tràmit en què gairebé va arribar el tercer gol basc. La final contra el Barça haurà d’esperar, almenys, una temporada més.