Publicitat
Publicitat

L'ALTRA MIRADA

L'aficionat que segueix el seu equip en bicicleta

L'aficionat més fidel del Veszprém va veure en directe tots els partits del 2016 excepte dos

La Lliga de Campions d’handbol afronta aquestes setmanes la recta final de la seva fase de grups. D’aquí tres mesos Colònia obrirà les portes per vuitè any consecutiu als aficionats per acollir la final four. Lorincz Balázs Boldizsár (1977) fa el compte enrere amb l’expectació d’un nen. Natural de Veszprém, és un dels seguidors més fidels i més carismàtics del conjunt que dirigeix el català Xavier Sabaté, que s’enfronta avui al Barça Lassa de Xavi Pascual (17.30 hores, Esport3). “El club ho és tot per a mi. És com una forma de vida. M’estimo els nostres jugadors, aquest esport i l’ambient que l’acompanya. Fa que estigui envoltat de la gent que m’estimo”, explica a l’ARA. Va descobrir la seva passió tard, als 18 anys, tot i viure en una de les ciutats de referència al món d’aquest esport. Ara és incapaç d’estar una setmana sense entonar el Hajrá Veszprém.

“Mira, l’any passat només vaig veure dos partits per la televisió. A casa, si no passa res estrany, soc un fix. I quan l’equip juga de visitant agafo un tren i hi vaig. Bé, o la bicicleta”, matisa entre rialles. No és una fanfarronada. El Boldi, com el coneix el seu cercle d’amistats, va recórrer l’any passat la distància que separa el pavelló de la seva ciutat i el Lanxess Arena germànic pedalant. “Sí, estic boig. Ja hi havia anat en autobús i avió les edicions anteriors. Volia fer una cosa diferent, canviar, i vaig decidir fer la ruta sobre dues rodes”, comenta, alternant amb habilitat l’espanyol i l’anglès. Aquest hongarès és capaç de comprimir un total de 1.429 quilòmetres de trajecte per carreteres secundàries en una frase i fer que sembli assequible. “Crec que es necessiten uns 18 o 20 dies de ruta, però jo ho vaig fer en 14. Si m’hi poso potser podria arribar a Colònia en 10. Molt tranquil, sense presses, que no soc cap esportista”, remarca, repassant la travessia mentalment: “No va ser dur. Cada dia faig uns 10 km en bicicleta. Vulguis o no ja hi estava acostumat. Anava aturant-me pel camí. Portava una tenda de campanya a la motxilla i dormia on volia, sense donar-hi voltes”.

Estil de vida

A l’espera del rendiment del futur Veszprém, el fan, seguidor empedreït del Barça de futbol, espera poder repetir i ampliar l’aventura. “Si l’equip arriba a l’eliminatòria final hi torno, segur. Quan vaig fer el viatge hi va haver gent que em va escriure perquè volia formar-ne part. He creat una pàgina a Facebook i crec que com a mínim vint o trenta persones s’hi afegiran”, diu. L’experiència, i senzillament la capacitat d’imaginar-la, parla de la personalitat de Balázs. “Si vull fer una cosa, em moc i la faig. M’encanta viatjar. Normalment no tinc diners per fer-ho amb grans luxes. No els necessito. Agafo la meva bici i endavant”, explica. Mai ha sigut amic dels formalismes, ni de les idees políticament correctes ni de l’etiqueta normal. “No m’agrada la rutina convencional que marca la societat. No tinc televisió, ni ràdio. Em dedico a viure. Sempre ho he volgut fer així. Seria incapaç de treballar en una oficina davant d’un escriptori i que passessin les hores, els anys. Tinc amics que ho fan, com la majoria, però jo no en soc capaç”, argumenta. Va començar el grau d’econòmiques, però a falta d’uns exàmens per obtenir el títol va deixar la facultat per fer-se empresari i fundar un negoci de venda d’hamaques de disseny. “Tenia la sensació d’estar perdent el temps entre llibres i temaris llarguíssims. No em mantenia motivat. Ara treballo molt, no paro quiet. Fabrico aquestes cadires tan peculiars i les venc, via online i a les diferents fires de mobles que s’organitzen per Europa. Sona estrafolari, però és la meva vida. Handbol i feina. Diguin el que diguin, és absolutament perfecte”.

Etiquetes

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT