Publicitat
Publicitat

LLIGA ENDESA

L'equip blanc remunta nou punts amb un parcial de 4-19 en els últims sis minuts

El Madrid ressuscita al Palau

Pau Gasol es va posar per última vegada la samarreta del Barça el 21 de juny del 2001 en un partit en què va anotar 22 punts i 10 rebots per liquidar per la via ràpida (3-0) la final contra el Reial Madrid. Després l'aler pivot va marxar a la NBA, on ja ha jugat 11 temporades. El jugador català va presenciar ahir el segon partit de la sèrie pel títol, però es va trobar amb un escenari ben diferent. El Reial Madrid va remuntar una renda de nou punts en els últims sis minuts de partit gràcies a un demolidor parcial de 4-19 i va aconseguir empatar la sèrie pel títol.

Poques finals ha tingut la Lliga Endesa amb el nivell de la que estan oferint Barça Regal i Reial Madrid. La primera meitat del partit d'ahir va ser una delícia per a l'espectador, amb dos equips proposant un bàsquet ràpid, però pràcticament sense errades. Els dos entrenadors, Xavi Pascual i Pablo Laso, van ser prou llestos per furgar el rival on feia més mal. L'entrenador blaugrana va tornar a apostar per Fran Vázquez al cinc inicial i la tàctica li va funcionar perquè el pivot gallec va dominar durant molts minuts les dues cistelles.

Entre això i el bon rendiment ofensiu d'Erazem Lorbek i Pete Mickeal, el Barça Regal va liderar el marcador durant molts minuts. Amb un Palau entregat, l'equip blaugrana va saber trobar recursos ofensius, mentre esperava l'aparició de la millor versió de Joan Carles Navarro, que va arribar al descans amb tan sols tres llançaments intentats.

El Reial Madrid, però, també va saber proposar coses interessants i el partit es va convertir en un tobogan, una alternança constant d'emocions. El marcador va ser el millor reflex d'aquesta tendència i tan aviat el Barça Regal aconseguia un parcial de 10-0 com el Reial Madrid responia amb un de 0-7.

Els tres àrbitres del partit (Hierrezuelo, Pizarro i Jiménez) van entendre que la festa era grossa i no es van voler quedar-ne al marge. Primer van escollir el jove Xavi Rabaseda com a víctima i després van modificar el seu criteri del que és falta i del que no en molts dels atacs. Aquesta poca definició va afegir dificultat a un partit en què els jugadors mai van entendre on era el llindar d'un contacte legal i d'una falta personal.

La sortida del Barça Regal després del descans va ser un escàndol, sobretot pel que fa a la defensa. L'equip blanc va anotar dos punts en sis minuts i va començar a entendre que necessitava millorar ràpidament per no quedar-se sense opcions de disputar un títol que no guanya des del 2007. Conscient del perill que un partit amb molts punts tenia per al seu equip, Xavi Pascual va prioritzar la defensa a l'atac en les seves rotacions, intentat que el cinc que en cada moment hi havia a la pista fos el més dur possible.

Amb l'exemple de dimecres de com pot canviar un partit, el Reial Madrid no es va rendir quan es va veure nou punts per sota al marcador. L'equip de Pablo Laso, això sí, mai més ho va tenir fàcil per recuperar el ritme que més li convenia, l'esbojarrat intercanvi de cistelles que tots dos equips van protagonitzar durant la primera meitat.

La línia que separa el joc ràpid de la precipitació sovint costa de reconèixer, però d'aquest mal no va patir el Madrid al Palau. El Barça Regal guanyava per 65-56 a sis minuts del final, però un parcial de 4-19 delsl blancs va aconseguir anivellar una final que ara viatja igualada a Madrid.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT