Quan Maradona va demanar al Barça fitxar Mágico González

Nova York“Quan m’ho van proposar, no m’ho creia, era una cosa inimaginable. Jugar amb el Barça. De fet, encara avui hi ha gent al Salvador que m’ho recorda. Per als salvadorenys també va ser una cosa grandiosa”. Fa 17 anys que Mágico González es va retirar del futbol, però encara avui hi ha dues qüestions que li pregunten els periodistes: per les seves farres a Cadis i per la grandiosa experiència de jugar amb Diego Armando Maradona, amb qui va compartir vestidor de manera rocambolesca en dues ocasions. L’última, amb la samarreta del Barça, el 1984. Sí. Mágico González va vestir l’elàstica blaugrana, ara fa 33 anys.

“El Barcelona tenia firmada una gira a Nova York i els jugadors de la selecció espanyola se n’anaven a l’Eurocopa de França. Em van preguntar qui volia que els suplís, nom per nom, i vaig triar el Mágico”, explicava el Pelusa al programa De zurda, de la televisió argentina. I aquells 10 dies entre maig i juny, un dels jugadors amb més talent del futbol mundial, Mágico González, va vestir la samarreta blaugrana, durant el que van anomenar la Copa Transatlàntic.

“Va ser un plaer”, reconeix el salvadoreny. El torneig es va disputar tot just on ara hi ha la zona d’aparcament del MetLife Stadium, a l’antic Giant Stadium que es va enderrocar el 4 de febrer del 2010, on el Barça ha jugat aquesta matinada. Entrenat per l’ajudant de César Luis Menotti, Rogelio Poncini -el Flaco es va quedar al Camp Nou per preparar la temporada següent-, l’equip català va jugar contra el Cosmos, el Fluminense i l’Udinese. A les pàgines del New York Times, només tenien ulls per a Maradona. Vaja, i també per a Claudio Gentile, defensa de la selecció italiana que al cap d’uns dies s’enfrontaria al mateix escenari en un amistós a l’América, de l’aleshores North American Soccer League. Ja se sap que els italians a Nova York hi tenen molta influència.

El Barça -amb el Pelusa, González, Clo, Migueli, Estella i Olmo- va perdre per 5-3 davant el Cosmos de Johan Neeskens. Per als blaugranes, els tres gols els va fer Husillo. Per als nord-americans, Neeskens en va marcar un, de penal. “No cada dia jugues contra el millor jugador del mon -recorda Andranik Eskandarian, exjugador del Cosmos que va marcar Maradona-. Vaig patir molt, però també m’ho vaig passar molt bé. Jo era un defensor ràpid, però Maradona... Maradona era llest, boníssim, astut”. Eskandarian és un dels jugadors més estimats del Cosmos, internacional amb l’Iran als Jocs Olímpics del 76 i el Mundial del 78. Del Mágico no en recorda gaires coses.

Entre els absents per l’Eurocopa hi havia Arconada, Julio Alberto, Víctor i Carrasco. La selecció espanyola va jugar i va perdre la final amb França. Robert Fernández, l’actual secretari tècnic del Barça i aleshores jugador del València, també formava part de l’equip de Miguel Muñoz. “Amb el Mágico sempre pensaves que cauria, però ningú no el tombava. Tenia una habilitat magnífica amb el cos. No era un portent físic, no era un gran atleta, era un jugador de potrero, viu”, recorda Maradona.

Articles periodístics de l’època recullen les queixes de l’argentí després del partit contra el Cosmos. “L’àrbitre ens ha perjudicat molt i aquest camp artificial estava impracticable”, lamentava l’astre. Aquesta matinada, al Barça de Valverde li han canviat l’habitual gespa artificial del Metlife Stadium per una catifa de gespa natural.

Tornant a Maradona, la veritat és que en aquell moment el futbolista ja tenia el cap en el seu traspàs al Nàpols. I a la zona d’entrevistes no va escatimar crítiques també per al seu propi equip. “Ni som el millor equip d’Espanya ni tenim la millor plantilla”, va declarar als Estats Units.

Pel que fa a Mágico González, finalment, la temporada següent, no va fitxar pel Barça com li hauria agradat. “Al final, no hi va haver oferta oficial”, apunta. Tot i això, uns anys més tard, el 2003, i amb Radomir Antic a la banqueta, el Barcelona va participar en un homenatge que el Cadis, ja a Segona Divisió B, va fer al salvadoreny.