Marc Gasol: “Després d’estar fotut, aquest All-Star serà especial”

Nova YorkFa tot just un any, un dia com avui, Marc Gasol ingressava en la Clínica Campbell de Memphis per ser operat d’una fractura en un osset del peu. Un os petit, en forma de barca, que va impedir-li jugar els Jocs Olímpics i el va mantenir vuit mesos fora de les pistes. El retorn de Gasol, però, ha sigut extraordinari i molts apunten que aquesta està sent, fins i tot, la seva millor temporada a la NBA. El de Sant Boi lidera dins i fora de la pista els Memphis Grizzlies. Diumenge, 364 dies després de passar pel quiròfan, el pivot disputarà el seu tercer All-Star Game (2012, 2015 i 2017). Dilluns, a casa, obrirà una bona ampolla de vi negre que ha guardat especialment per celebrar el primer aniversari de la cirurgia.

Un any després de la lesió, com està?

Bé, molt bé. Estic molt content de com van les coses amb l’equip. I a més a més entrem en la recta final de la temporada i físicament (toco fusta) em trobo molt bé.

Participa altre cop en un All-Star, la seva tercera cita amb els millors de la NBA: ¿que l’hagin triat els entrenadors li fa valorar-ho més?

Després d’un any dur, després d’una lesió que va generar molts dubtes, després d’estar molt fotut, visc aquest All-Star d’una manera especial. I el vull compartir amb la gent que m’ha donat suport tot aquest temps, perquè quan les coses van bé és fàcil tenir tothom a prop, en l’esport i en qualsevol professió, però quan estàs fotut és més difícil. Així que estic molt agraït a tots els que m’han donat suport. I també tinc ganes de representar a Nova Orleans la gent que m’estima i la ciutat del meu equip.

El seu nou entrenador, David Fizdale, li ha demanat aquest any un petit canvi de rol als Grizzlies, sobretot amb més protagonisme en atac i lluny de la pintura. Com s’hi sent?

Aquest és un procés continu, al qual no t’adaptes en tres mesos, ni tan sols en una temporada sencera. S’hi ha de creure i ser consistent. Però per a l’equip el més important és ser molt disciplinat al darrere, això és el que ens fa forts.

Després de destacar els últims anys en defensa, se sent més exigit ara en atac?

Potser sí que tinc més protagonisme a l’hora d’anotar i també més responsabilitat en alguns llançaments, sobretot en finals de possessió. No tinc cap problema si m’he de jugar jo el tir decisiu.

Fizdale diu que costa convence’l per tirar més, per ser “més egoista”...

S’ha de trobar el punt mitjà. Jo soc un jugador d’equip, baso el meu bàsquet en les lectures del joc, en veure les possibles solucions en cada jugada. Ser egoista va totalment en contra del meu ADN, però sí que ara assumeixo més responsabilitat en determinants moments de l’atac.

Segueix l’actualitat del Barça Lassa?

Esclar. Parlo amb els companys i sé que la situació és dura. No es pot culpar ningú en concret pel que està passant, tothom ha de posar-hi de la seva banda. Quan hi ha un problema, el més fàcil és buscar un culpable, però ara el més honest és que tothom es miri al mirall i cadascú pensi què pot aportar per sortir d’aquesta situació que no agrada a ningú.

Quins motius creu que expliquen aquesta crisi en la secció?

Des de la distància és complicat dir-ho. Puc opinar com a soci, no com a jugador, perquè no seria objectiu. S’ha d’anar amb molt de compte amb les opinions i intentar aportar coses positives. La gent implicada ha de mirar què pot fer per solucionar la situació, no evadir responsabilitats o culpar els altres. Ara els arriba una bona ocasió, la Copa del Rei de Vitòria, en la qual poden sortir reforçats i deixar tot el que ha passat en un segon pla.