Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

Molotov-Ribbentrop, encara

Els voravius polítics que envolten l'Eurocopa organitzada per Polònia i Ucraïna evoquen vells rerafons històrics i geoestratègics. És com si el pacte Molotov-Ribbentrop, pel qual Hitler i Stalin es van repartir Europa oriental -Polònia especialment-, estigués projectant penombres sobre la gresca futbolera d'unes societats que fa setanta anys estaven sent literalment trinxades pels imperis totalitaris. Unes societats que llavors no tenien cap especial mala relació entre elles. Convivien i/o cohabitaven, com ara. Els polonesos -uns del pocs europeus que han esquivat la recessió- visiten els ucraïnesos com en els temps en què totes dues Repúbliques eren part de l'imperi soviètic i configuraven el seu flanc oest. Ara, paradoxalment, és la frontera polonesa-ucraïnesa la que és el flanc est de l'OTAN, cosa que no perden de vista ni Angela Merkel ni Vladímir Putin.

Amb tot, cap polonès ni cap ucraïnès dels que aquests dies gaudeixen del futbol per sobre d'identitats i línies geopolítiques oblida que més d'una tercera part d'aquella Polònia d'entreguerres que es va empassar l'URSS el 1939 va quedar per sempre dins de les fronteres ucraïneses. Aquest territori, anomenat kresi , on encara hi ha comunitats que parlen polonès, configura, de, fet l'anomenada Ucraïna occidental, que es també la mes occidentalitzada: hi predomina la religió catòlica, és on més s'ha conservat la llengua ucraïnesa, és d'on va sorgir el moviment democràtic anticomunista Rukh -seguint les pautes del polonès Solidaritat- i és on es detecten els primers impulsos de la Revolució Taronja del 2004. Aquella revolta va barrar el pas a la tupinada de l'aleshores candidat russòfon i pro-Putin, Víktor Ianukóvitx -l'actual president-, però no va aconseguir acostar Ucraïna a la UE i encara menys a l'OTAN. El fracàs de la Revolució Taronja s'expressa en el setge i posterior empresonament de qui en va ser líder, Iúlia Timoixenko, que Angela Merkel està disposada a continuar protegint. I, si pot, excarcerar.

El clima enrarit de l'Eurocopa no agrada gens al Kremlin. Tot i que el president ucraïnès, Ianukóvitx, és un satèl·lit incòmode pels seu estil autoritari i barroer, a Putin li és difícil digerir la idea que un impuls provinent de Berlín humiliï un dels seus aliats. I això és el que passaria en el cas que la selecció alemanya -si arriba a la final, l'1 de juliol- es negués saludar Ianukóvitx. Mentrestant, Polònia intenta mantenir cordials equidistàncies entre una Alemanya que mana a Europa i una Rússia que sap que és millor no tenir de cul.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT