Remar a contracorrent cap als Jocs Olímpics

TarragonaLa classificació per a uns Jocs Olímpics és la fita en la qual tots els atletes acostumen a somiar, una fita plagada de sacrificis i amb un camí ple d’entrebancs, però la història dels remers Pau Vela i Alex Sigurbjörnsson es va convertir en una travessa amb final feliç quan van aconseguir classificar-se per als Jocs Olímpics de Rio, on debutaran sense necessitat de passar pel Preolímpic. La parella ebrenca es va formar en els inicis en el Club de Rem Tortosa, “una família”, asseguren els dos remers, que els ha aportat un cercle d’amistats que encara perdura i un estil de vida que als seus 30 i 28 anys respectivament encara no pensen deixar.

Tot i que Vela i Sigurbjörnsson ja havien compartit bot anteriorment -fins i tot s’havien proclamat campions de la categoria absoluta nacional de dos sense timoner-, la lesió d’un company de Vela l’any 2009, quan faltaven dues setmanes per a la Copa del Món, va fer que la parella s’acabés de consolidar. “Des del 2009 podríem dir que som parella”, ironitza Vela sobre Alex Sigurbjörnsson, fill d’islandès i catalana, nascut a Islàndia però criat a Tortosa.

Londres 2012

Abans de la consecució de la plaça per a Rio de Janeiro 2016 la parella ja havia intentat classificar-se per als passats Jocs Olímpics de Londres, el 2012. En l’embarcació de dos sense timoner en un Preolímpic a Suïssa, els dos remers ebrencs es van desinflar en la final a la meitat de la regata, després de la repesca que havien disputat el dia anterior. “Va ser pitjor que quan et deixa una noia”, comenta Vela, i assegura que aquell cop va ser un dels més durs que ha rebut des que competeix a primer nivell.

Passat l’entrebanc tocava tornar-se a aixecar. Gràcies a la seva perseverança, una segona plaça en el Campionat d’Europa els va revifar i van començar a preparar la ruta que els havia de dur als Jocs de Rio de Janeiro. Tant l’any 2013 com el 2014 la parella van aconseguir dos quarts llocs en la Copa de Món, i tot feia preveure que la classificació per als Jocs de Rio no perillaria, però si la història els ho havia posat difícil fins ara, aquesta vegada el repte seria gegantí.

L’octubre del 2014 un camió va atropellar Pau Vela. L’accident el va inhabilitar per remar durant sis mesos, cosa que va fer perillar la classificació per als Jocs de Rio del 2016 en la Copa del Món del 2015. Malgrat el nou revés, la parella no van tirar la tovallola i cinc mesos abans de la prova Vela va començar a entrenar-se de nou. “Vam tirar d’amor propi i d’orgull i al final va sortir bé”, resumeix Sigurbjörnsson, que durant mesos va veure com el seu company d’embarcació, tot i el sacrifici, estava molt lluny del seu nivell més òptim. Però després de mesos de patiments, dubtes i dolor, els dos remers van aconseguir el seu gran objectiu: la classificació per als Jocs a la final B dels Campionats Mundials, a finals del 2015. “No ho vaig poder gaudir en el moment, ho vaig passar molt malament i quan vaig arribar a la meta em feien mal fins i tot les pestanyes”, explica Vela, i afegeix que va ser una de les regates en què més ha patit.

La parella ebrenca s’entrenen actualment al Centre d’Alt Rendiment de Banyoles, on fan entre dues o tres sessions d’entrenament diàries. Tot i ser considerats esportistes d’elit i estar focalitzats de ple en la preparació dels Jocs Olímpics, un altre dels grans condicionants per Vela i Sigurbjörnsson són els recursos per poder-se preparar de forma professional.

Buscar ajudes

Els remers viuen gràcies a la beca ADO, lligada als resultats esportius i que no els assegura cap estabilitat ni seguretat si, per exemple, un dels dos pateix una lesió. Tant Sigurbjörnsson com Vela, doncs, segueixen buscant espònsors per cobrir les necessitats bàsiques que tenen durant la preparació. “Quan sentim a parlar del que cobren alguns esportistes que són quarts o segons del món i veiem el que cobrem nosaltres ens fa molta ràbia”, diu Pau Vela. Els ebrencs continuen el camí cap a Rio i somien ja en el dia que participaran en la cerimònia dels Jocs Olímpics, el dia en el qual miraran enrere i veuran que tot l’esforç fet i tot el camí recorregut han valgut molt la pena. “Quan s’acabin els Jocs ens prendrem unes bones vacances, però sabem que després tornarem a enganxar-nos a la rutina”, declaren. Aquest esport, el rem, per a ells s’ha convertit en un mode de vida.