El partit que Vermaelen somiava fa un any

Amb prou feines va dibuixar un lleu somriure. El seu rostre seriós, impertèrrit i concentrat sempre, només va esbossar un gest de complicitat quan Jordi Alba el va abraçar, però no va alliberar en cap moment els sentiments acumulats durant tota la temporada passada, un calvari de lesions i recaigudes, de metges finesos i hores de gimnàs, que el va portar a l’ostracisme. Thomas Vermaelen va donar ahir els tres punts a un Barça voluntariós, però desencertat, contra un Màlaga que se li va tornar a entravessar a l’equip de Luis Enrique, tal com va passar la temporada passada. El xiuxiueig neguitós va durar fins que el central belga va caçar una pilota morta al punt de penal per marcar de volea el seu primer gol.

L’exdefensa de l’Arsenal va ser el protagonista inesperat d’un duel que va tornar a evidenciar la complicitat del trident atacant del Barça, un partit esquitxat pel paper de l’àrbitre Santiago Jaime Latre, i en què Sergi Roberto, reciclat al lateral dret, va tornar a reivindicar-se amb les seves incursions fins a la línia de fons. Per sobre de tots ells, però, va tornar a sobrevolar l’elegància d’Andrés Iniesta.

En construcció

El conjunt de Luis Enrique encara no desprèn l’alegria del tram final de la campanya passada, però quan Iniesta s’associa amb els de dalt el rostre blaugrana dibuixa un somriure de satisfacció. El manxec, dolç en la conducció, superant rivals a càmera lenta, giravoltant sobre el seu eix per desorientar els marcadors, va oferir els millors detalls del vespre, intentant connectar la medul·lar amb els tres davanters, que van tornar a demostrar la seva complicitat. Iniesta va nodrir la tripleta d’atac, activada per la insistència de Luis Suárez i la connexió barroca -a vegades carregada d’excessiva generositat- de Neymar-Messi. Cada acció ben trenada per part catalana topava, però, amb el porter malagueny Carlos Kameni, que va rememorar durant molts minuts algunes de les seves actuacions al Camp Nou, tant amb la samarreta andalusa com amb la de l’Espanyol. Messi ho va provar des de la frontal, amb un llançament fortíssim, també des de dins de l’àrea després d’una passada del seu soci brasiler, que havia deixat enrere dos rivals. Però la mà del porter camerunès sempre apareixia per privar a l’argentí estrenar-se aquesta Lliga.

Tot i que el gol no arribava, el Barça va saber no precipitar-se i va anar empenyent el seu rival dins de l’àrea fins que Vermaelen va aprofitar l’únic error de Kameni, agosarat en la sortida. Suárez va centrar una pilota des de l’esquerra, el porter camerunès va sortir a rebutjar-la i el seu refús, gens contundent, va quedar a les botes del central belga. Sense aturar-la, amb una volea precisa des del punt de penal, Vermaelen va assegurar tres punts que permeten al Barça arribar a l’aturada de seleccions amb els sis punts al sarró. El belga, a més, va consolidar-se a l’eix de la defensa, segur en el cos a cos amb Amrabat, atent en l’anticipació i fiable en la construcció. El somriure que només va dibuixar tímidament ahir Vermaelen de ben segur que el va esbossar més clarament Andoni Zubizarreta, l’home que va apostar fermament pel defensa, a qui el basc va qualificar de jugador de “rendiment immediat”, unes declaracions que van girar-se-li en contra a Zubizarreta per culpa de les lesions del belga.

Sense guardar-se res

Conscient de la solidesa defensiva de l’equip de Javi Gracia, que l’any passat no va rebre cap gol en els dos partits contra els blaugranes, Luis Enrique va introduir en l’onze Busquets i Neymar, castigats per problemes físics durant els últims dies. Amb les dues pròximes setmanes sense partits, el tècnic asturià no va guardar res i va sortir amb l’equip de gala de la temporada passada, amb les novetats de Sergi Roberto, donant profunditat al carril dret, i Vermaelen fent parella amb Mascherano a l’eix de la defensa.

A la primera part, el Barça va sortir escumós, efervescent i dinàmic en els primers minuts, movent la pilota amb velocitat per intentar desmuntar l’entramat del conjunt andalús, però a poc a poc el ritme va decréixer i les ocasions es van espaiar. La millor oportunitat la va tenir un altre actor poc propens al protagonisme ofensiu, Javier Mascherano. El central va rematar al travesser en una centrada lateral de Messi, i se li va escapar per centímetres el seu primer gol com a blaugrana.

Nervis

En un moment d’empenta local, l’àrbitre aragonès Santiago Jaime Latre es va convertir en protagonista. En només dos minuts al final del primer temps va deixar de senyalar dos possibles penals a l’àrea de Kameni. El primer, per unes mans de Miguel Torres, que després d’un retall sec de Neymar va escombrar la pilota amb les mans, arran de terra, i va provocar la primera esbroncada dels més de 80.000 espectadors que omplien el Camp Nou. El segon, quan l’estadi encara bullia, per una entrada d’Angeleri sobre Luis Suárez, que havia guanyat la perpendicular gràcies a una passada a l’espai de Jordi Alba. Abans, a l’inici del duel, l’aragonès ja havia anul·lat un gol a l’uruguaià per una falta sobre el mateix Angeleri en la sortida d’un córner.

Lluny de tancar-se a la seva porteria, el Màlaga va desplegar-se en atac a través de la velocitat d’Amrabat, que en les seves botes va tenir dues passades que si haguessin sigut precises haurien suposat una oportunitat molt clara per als andalusos. Mascherano i Vermaelen van sostenir bé les envestides dels visitants, que buscaven una pèrdua en la primera línia blaugrana per atacar l’esquena dels laterals. En un error a l’hora de sortir amb la pilota controlada, hi va haver la millor ocasió dels malaguenys. L’oportunitat va arribar des del mig del camp, després d’una pèrdua de Busquets en una passada diagonal: Juankar no s’ho va pensar i va colpejar l’esfèrica des de la línia divisòria. Claudio Bravo, petrificat fora de l’àrea, només va poder mirar la trajectòria de la pilota, que va sortir fregant el travesser de la porteria del gol nord.

Amb els tres punts d’ahir, el Barça agafa aire abans de quinze dies sense futbol de clubs. Amb el trident coincidint per primera vegada des del Gamper, i Iniesta demostrant que ha arrencat pletòric aquest curs, el tècnic asturià espera que jugadors com Rakitic apugin les seves prestacions a mesura que la competició avanci. L’asturià, almenys, va veure com per segona vegada consecutiva l’equip deixava la porteria a zero, allunyant els fantasmes de la feblesa defensiva que havien perseguit el conjunt català durant les dues Supercopes. Com va succeir la temporada passada, el Barça es construeix de darrere cap endavant, tot i tenir una línia defensiva plena de baixes. Unes absències que Vermaelen i Sergi Roberto van tornar a aprofitar contra el Màlaga. Mathieu i Bartra, en canvi, són l’altra cara d’una moneda que de moment mostra un somriure tímid de l’espigat Vermaelen.

Iniesta s’estrena davant l’afició i Messi llueix nou guardó

En els prolegòmens del partit el Barça va oferir a l’afició el títol de la Supercopa d’Europa que va aconseguir a Tbilissi, Geòrgia, contra el Sevilla d’Unai Emery. El nou capità blaugrana, el manxec Andrés Iniesta, va estrenar-se a l’hora de compartir el trofeu amb els aficionats, en un acte llampec després de l’escalfament dels jugadors, i que es van perdre molts seguidors per problemes a l’hora d’accedir al Camp Nou. Acompanyant el migcampista de Fuentealbilla també hi havia Leo Messi, que va oferir als aficionats el guardó de millor jugador de la UEFA de la temporada 2014-15, un trofeu que va rebre aquest dijous en la gala del màxim organisme del futbol europeu per celebrar el sorteig de la Lliga de Campions.