Zidane s’hi juga molt

PeriodistaGràcies a la bona feina del Barça durant tota la temporada, el clàssic arriba en un moment en què no serà decisiu per al títol. Els blaugranes tenen prou marge per encarar el que queda amb més de mitja Lliga a la butxaca. Moment ideal per fer un merescut homenatge a Johan Cruyff sense patir per si els partits importants barrejats amb actes festius mai acaben d’anar bé.

Però el Madrid afronta el partit amb un plantejament ben diferent. Per començar, els jugadors tenen la ferida del 0-4 de la primera volta i no volen tornar a sortir golejats. Tenen l’orgull ferit i volen demostrar que no són tan dolents com se’ls pinta. Han recuperat bona part dels lesionats i podran jugar amb el seu trident particular, la famosa BBC. Tampoc és garantia de res, ja que al partit de la primera volta van jugar tots tres de titular i ja sabem com va acabar.

Per a qui serà una autèntica revàlida és per a Zidane. El tècnic s’hi juga la credibilitat. Des que va arribar ha calmat els ànims i un ambient que amb Benítez era insostenible. Però no ha fet gairebé res més. La distància amb el Barça a la Lliga ha augmentat i les sensacions de joc no són gaire bones. I aquests partits són els que emprenyen Florentino Pérez. Es va carregar Ancelotti tot i ser l’heroi de la décima perquè va perdre 4-0 al Calderón hores abans de la festeta de Kevin Roldán. I també Benítez, després de caure 0-4 amb el Barça. I Zidane ja va perdre al derbi amb els matalassers.

I no només ha de fer un bon paper per orgull, també perquè si el Madrid elimina el Wolsfburg a la Champions, haurà arribat a semifinals i podria enfrontar-se al Barça. I per confiar a tenir alguna possibilitat d’eliminar-lo, has de demostrar ja que ets capaç de competir contra Messi i companyia. Si no, serà com nedar i acabar ofegat a la riba. Abans caldrà passar contra els alemanys. I això tampoc ho tinc tan clar.