Les claus del Betis-Barça

BarcelonaÉs possible que torni a quedar la sensació fàcil d'atribuir la victòria (0-2) al fet d'haver-se quedat amb un jugador més abans del descans. L'expulsió del local Westermann al minut 35, òbviament, ha condicionat el partit entre el Betis i el Barça, però l'evolució del matx ja semblava insinuar prou millora blaugrana abans del segon temps per resoldre el partit al seu favor. En qualsevol cas, tenir una peça més al camp ha ajudat l'equip de Luis Enrique a trobar el to d'un partit que no ha vist perillar en cap moment però que ha trigat a posar-se de cara.

I és que des de l'inici el Barça ha arrencat amb lentitud. Massa rígid en la seva circulació de pilota, massa controlable per al Betis, que ha pogut mantenir l'ordre defensiu sense gaires problemes. L'aposta andalusa era un replegament mitjà-baix que el Barça no tenia intenció d'esquerdar de manera precipitada.

Amb calma, els blaugranes s'han anat situant a la gespa, tractant de donar temps perquè els laterals estiressin la seva posició per ajudar el bloc a instal·lar-se a camp rival. Busquets s'ha aproximat als centrals per asserenar la sortida de pilota i donar protagonisme ofensiu a Alves i Jordi Alba, pràcticament extrems des del començament.

La idea era clara: tocar i tocar la pilota, anar buscant els espais amb seny, sense pressa ni nerviosisme. Com si fos l'única manera de no angoixar-se, de no deixar que els marcadors de l'Atlètic i el Madrid fossin un extra de tensió que bloquegés les idees. A més, en els primers compassos, el Betis ha pogut connectar alguna transició clara que ha recordat que calia anar amb prudència.

Però a l'equip li ha costat ben bé 25 minuts trobar l'equilibri entre aquesta prudència i un bon ritme de joc. El Barça ha jugat sempre al company fàcil, sempre al més pròxim. Massa sobre segur. El Betis no s'ha desordenat mentre els blaugranes han triangulat amb tan poca valentia.

Ha sigut quan el Barça, de la mà d'Iniesta i Messi, ha accelerat el ritme de pilota quan el Betis ha començat a patir defensivament. Adán, fins llavors espectador sota pals, ha anat veient que el perill se li acostava quan l'equip aconseguia canviar l'orientació del joc amb una seqüència ràpida de passades o un desplaçament en llarg sobre un desmarcatge en ruptura. Per exemple, una acció que inicia Messi, que combina enrere i Busquets juga al primer toc cap a Iniesta, ben desenganxat del seu defensor proper, per iniciar una conducció cap a l'àrea. O una altra en què Messi aixeca el cap i busca la carrera vertical de Jordi Alba des de l'altre sector.

El Barça havia trobat la dinàmica i, enmig d'aquesta millora, s'ha trobat la vermella de Westermann que ha acabat d'aplanar-li el camí, malgrat que la inèrcia positiva no ha sigut suficient per obrir el marcador abans del pas per vestidors. Però, per calmar els ànims, el 0-1 tampoc s'ha fet esperar gaire a la represa. Rakitic, imitant el moviment que Jordi Alba intentava des de la banda, ha recollit una assistència de Messi per obrir el marcador.

El croat ha tingut un paper especialment rellevant en la segona meitat, amb un rol gairebé de mitjapunta, completant un rombe amb Messi, Iniesta i Busquets que ha donat més força un atac blaugrana amb superioritat numèrica.

El marcador ha avalat les bones sensacions d'un Barça que no ha deixat que se li escapés el partit. Concentrat, agressiu sense pilota i cada cop més punyent en atac, ha anat limitant el marge de maniobra del Betis. Els andalusos només han replicat amb timidesa en alguna acció directa que ha resolt Bravo amb decisió.

Abans que entrés el pànic pel curt resultat i la possibilitat d'un empat que desfés tota la feina, Suárez ha fet el 0-2 definitiu, en rematar una assistència brillant de Messi des de tres quarts de camp.