Publicitat
Publicitat

Madrid-Barça

Com juga aquest "nou" Reial Madrid?

Els blancs són ara un equip més sòlid, de més possessió, tot i que encara tenen tendència a partir-se en dos quan s'aboquen a l'atac directe

En les últimes setmanes s'ha estès que aquest Reial Madrid és millor que el de la temporada passada i, per tant, pot posar en més problemes el Barça al Bernabéu. És cert que els blancs han canviat matisos del seu joc que el fan ser un equip un pèl diferent, però sobre les mateixes bases de l'any passat.

En què ha millorat el Madrid?

Mourinho ha aconseguit construir un equip més estable, més regular línia per línia, tot i que la naturalesa del seu futbol, que continua sent vertical, rapidíssim i de ritme vertiginós, el fa ser incapaç de tenir el control del joc durant 90 minuts. Malgrat que encara té fases del joc en què es parteix en dos, entre els quatre o cinc jugadors que ataquen i els quatre o cinc que defensen, transmet més sensació de solidesa defensiva. Ajunta més les línies i els jugadors acompanyen més les accions dels seus companys, la qual cosa li permet pressionar amb més agressivitat i eficàcia i replegar-se amb menys desgast i millor resultat.

Ofensivament, les cartes que juga són idèntiques a les de la temporada passada: diagonals buscant la velocitat de Di María o Cristiano, joc en llarg perquè Benzema o Higuaín descarreguin a l'espera de rebre el suport dels seus companys, i el joc verinós entre línies d'Özil o Kaka. Defensivament, la lesió de Carvalho ha descobert una parella de centrals consistent, ràpida i molt potent en el joc aeri, que és la que formen Pepe i Sergio Ramos. Coentrao, tant de lateral com de migcampista, aporta un plus d'intensitat i recorregut que en determinants moments ajuda a mantenir el partit en un ritme alt de revolucions.

En què és ara més dèbil el Madrid?

El lleuger pas endavant que han fet els blancs per pressionar més amunt els desajusta i exposa a forats defensius si, en algun moment, alguna de les peces que collen el rival no fa el moviment que estava previst. L'atreviment de Marcelo i Arbeloa, molt profunds, deixa la defensa molt menys poblada i, per tant, més vulnerable als contraatacs, una estratègia que el Barça, si bé no és la base del seu joc, també explota molt bé.

En la sortida de pilota, el Madrid depèn totalment de Xabi Alonso, que s'incrusta com a tercer central i que és per qui passa tot el joc dels blancs. Tot i que Mourinho té previstes alternatives amb sortida pels laterals, pateix molt quan no troba el seu referent al mig del camp perquè no pot dur la iniciativa en el joc. Fer desaparèixer Xabi Alonso és forçar el Madrid a reaccionar i, encara que visqui còmode al contraatac, li agrada fer-ho sabent quan i com, i amb Xabi Alonso desconnectat, no ho interpreta bé.

Més continguts de