Publicitat
Publicitat

ALLEGRO MA NON TROPPO

Una cervesa, sisplau

No puc entendre el futbol sense l'olor de cervesa. Als pubs anglesos, a la Calle Pozas de Bilbao o als bars de davant de la Nova Creu Alta he vist durant anys com la barra del bar pot ser una sala annexa de l'estadi. De menut també veia com a dins del camp la gent en prenia, però les noves mesures de seguretat han allunyat aquests vells costums de doble moral.

El futbol i la cervesa, però, van de bracet des de temps immemorials. I, en part, ha estat una barreja dolenta. A la segona meitat del segle XIX la gent d'origen humil va refugiar-se als estadis. El seu ritual era passar pel pub, omplir-se la panxa de pintes i anar al camp per somiar. Amb tanta frustració com podia tenir un obrer anglès el 1890 i tant de mam, la violència era el següent pas. Ja el 1905 diferents aficionats del Preston North End eren els primers a ser processats per hooliganisme . Entre els detinguts hi havia una dona de 70 anys famosa per anar sempre de tort a l'estadi, tota borratxa.

Però la cervesa no ha estat només un estímul per als ganàpies. Ha jugat el seu partit en positiu. A la barra d'un bar, hi penso ara que visita el Camp Nou el Viktoria Plzen txec, l'equip de la ciutat on va néixer la cervesa Pilsener, la més consumida arreu del món. A Plzen hi ha el museu de la cervesa, les fàbriques de les Pilsner Urquell i la Gambrinus -la marca que patrocina la lliga txeca- i un club que per celebrar el seu primer títol de lliga va invitar en tots els bars de la ciutat a cerveses gratis.

De la República Txeca, de fet, es diu que és el país on més cervesa es beu per ciutadà. Ja a finals del segle XIX a Praga era costum anar a fer-la petar als pubs després dels partits, i a la taverna U Fleku (fundada el 1499 i encara avui oberta), uns estudiants croats van fundar el Hajduk, entusiasmats després de veure en directe un derbi entre l'Slavia i l'Sparta.

La relació d'amor entre la cervesa i el futbol és universal. El Liverpool li deu el naixement, per exemple. Els socis de l'Everton, metodistes molt religiosos, es van enfadar amb el directiu John Houlding perquè havia portat el club a uns terrenys on un pub feia la funció de vestidor. Un pub propietat de Houlding, que venia cerveses i feia l'agost. Quan els socis li van prohibir vendre alcohol perquè era pecat, ell va fer les maletes i va fundar el Liverpool, on la cervesa no va faltar mai.

Avui en dia tenim cerveses que donen noms a estadis, lligues i premis. I clubs batejats com cerveses, com l'Obolon ucraïnès, l'Sporting Cristal peruà, el Quilmes argentí -una cervesa que va patrocinar a la vegada el River i el Boca- o la nostra Damm, que tanta bona feina ha fet al futbol formatiu. Tenim els anuncis fets per cerveses -¿recordeu el tovalló de Messi?-, els jugadors del Bayern visitant l'Oktoberfest i el record del Cafè Baviera, on Samitier i companyia en bevien als anys 20.

El que no faré, però, és començar amb les anècdotes de jugadors i cerveses. Perquè ens hi estaríem hores. Em limitaré a esperar el partit de dimecres buscant més relacions entre la cervesa i el futbol des de la barra del bar, amb un vodka a la mà. Perquè m'agrada l'olor de cervesa, però la cervesa en si no gaire. Sóc així de ruc.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT