Publicitat
Publicitat

Carles Puyol assumeix liderar la remuntada del Barça contra el Madrid

El coratge del capità marca el camí

Thiago deia ahir en roda de premsa que, gairebé per inèrcia, Carles Puyol motiva el vestidor cada cop que els companys el veuen lluitar una pilota "per la qual ningú correria" i que només ell es veu capaç de caçar. Aquest gest minúscul, aparentment irrellevant, de lluitar fins al final una jugada impossible, adquireix ara més importància perquè el Barça viu set punts per sota del Reial Madrid a la Lliga.

I és ara que els blaugranes estan contra les cordes com no s'havien sentit mai des que Guardiola n'és l'entrenador quan la fúria, l'empenta, l'energia del capità es fan més grans. "És un jugador vital per a nosaltres", assegura Thiago. Ho va ser a València, amb un gol a camp contrari que pot valer per dos, que va servir per calmar els ànims i recuperar part de les sensacions que l'equip semblava haver perdut per uns partits. I, de ben segur, ho seguirà sent en els duels decisius que queden fins que s'acabi la temporada.

Recuperar el nivell

Era un interrogant saber com tornaria Puyol després de la greu i llarga lesió que va patir al genoll i que el va tenir sense jugar amb regularitat durant gairebé vuit mesos. Durant aquest temps, un cert neguit va acompanyar les seves molèsties i molts creien que el de la Pobla no podria recuperar el seu millor nivell. Un gran interrogant va envoltar les seves hores de gimnàs, de treball individual amb Juanjo Brau. Els més pessimistes pensaven que el capità ja només -i com a molt- podria rendir en els grans escenaris, en els partits decisius. Un central com ell, que compensa les limitacions tècniques amb correccions físiques, que ajusta certs errors tàctics amb una mentalitat ferotge, semblava massa vulnerable a haver de jugar sabent que la seva forma ja no rondava el 100%. Error.

Perquè hi ha una cosa que mai ha abandonat Carles Puyol. I és la fe. La voluntat d'anar-hi sempre, de pensar que, amb esforç i treball, de tot se'n sortirà. "De vegades se l'ha de frenar. S'entrena com si tingués encara 18 anys", va dir Guardiola en una ocasió, després d'una petita recaiguda que Puyol va patir a principis d'any. La seva esperança és la que ha d'empènyer ara el Barça a la remuntada contra el Madrid.

Gestió dels esforços

Però els blaugranes saben que aquesta remuntada no la podran fer amb ell sempre sobre la gespa. El capità del Barça no està tan fresc físicament com fa algunes temporades, malgrat que el seu estat de forma, si se li racionen bé els minuts i les participacions al llarg de l'any, segueix assegurant un rendiment altíssim en els partits que juga. Conscient d'això, Guardiola està repartint-li les aparicions. Puyol no juga més de tres partits seguits i no sempre surt de titular. Només en les setmanes claus força un pèl més la màquina, com va passar al desembre per visitar el Santiago Bernabéu i disputar, dies després, el Mundial de Clubs del Japó.

Puyol assumeix amb naturalitat el seu nou paper, amb un protagonisme més estratègic, més interromput, i mira de donar sempre el màxim, sigui dins o fora del camp. Ho fa en els partits "grans" i també en els "petits", com contra l'Hospitalet a la Feixa Llarga, en què va ser un dels pocs veterans titulars. L'equip, començant pel seu principal competidor per jugar en defensa, Mascherano, celebra el retorn de la millor versió del capità i segueix pensant que "ell i Piqué són la parella de centrals titular", tant si el Barça juga amb defensa de quatre com de tres.

No deixar mai de millorar

I és que Puyol no és un futbolista qualsevol i, malgrat ser a l'elit, admet que encara té coses per aprendre. De fet, el 2008, coincidint amb l'arribada a la banqueta de Pep Guardiola, va deixar-se assessorar per una empresa externa que es diu Soccer Services, liderada per Joan Vilà, un dels membres de l'actual staff tècnic del futbol base del Barça, per solucionar unes deficiències posicionals que l'angoixaven i li feien cometre errades importants. Va treballar-hi amb imatges de vídeo, amb sessions pràctiques i, poc després, en va treure profit.

És aquest afany de superació el que fa únic Carles Puyol, "aquesta fúria, aquesta raça" -en paraules de Thiago-, i el que fa que el seu retorn sigui molt positiu a Can Barça. No han de ser les seves ruletes ni els seus gols -malgrat que n'hagi marcat tres- el que necessiti l'equip, però sí el seu desig de marcar-los sempre i en les situacions més al límit. Com ara.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT