La festa major del Barça

BarcelonaDins d’un calendari de pretemporada que ha provocat queixes entre els jugadors del primer equip per culpa dels llargs viatges i els horaris, el Barça es presenta a l’estadi apuntant-se un petit èxit: haver cuidat el Gamper. Els últims anys aquest trofeu s’havia convertit en un maldecap per a les directives i, durant molts anys, ni tan sols havia sigut el primer partit a l’estadi, ja que es jugava després de partits oficials. I, molts cops, amb rivals de poc nivell.

Aquest any el Gamper, per celebrar la seva 50a edició, serà la presentació davant dels aficionats. I el rival fa patxoca, un Roma que va ocupar la segona posició de la Serie A. Fundat el 1966 pel president Enric Llaudet, el Gamper va arrelar ràpidament entre els aficionats malgrat que la primera edició no va omplir el camp. “Cal demanar més suport dels aficionats”, va dir aquell 1966 Llaudet. La idea del president era “organitzar un trofeu que serveixi per presentar l’equip als aficionats, per veure bon futbol i guanyar diners, que sempre són benvinguts”. El format funcionava: el 1946 havia nascut a la Corunya el Torneig Teresa Herrera, que s’havia convertit en tot un èxit, amb duels com aquell del 1959 entre el Botafogo de Garrincha i el Santos de Pelé. El 1955 el Cadis havia creat el Trofeu Ramon de Carranza per fer caixa, ja que s’havia quedat escurat construint un nou estadi, i durant els primers 10 anys de vida del trofeu clubs com el River Plate, el Boca Juniors o l’Inter l’havien jugat. El clima de la Península agradava als equips, que rebien diners, i el públic embogia per veure Pelé o Eusebio. Amb un Camp Nou que no tenia ni 10 anys i encara passava factura a la caixa blaugrana, el trofeu era una idea destinada a triomfar: “La gent volia veure els grans equips estrangers i aquells tornejos eren un èxit assegurat”, recordava Antoni Ramallets a l’ARA l’any 2012. El Barça, doncs, es va sumar a la moda i va crear un trofeu meravellós amb un format de dues semifinals, partit pel tercer lloc i final.

La primera edició va durar tres dies. A partir de la segona, els quatre partits es van concentrar en dos dies per facilitar que els barcelonins que eren fora de vacances poguessin “baixar a Barcelona” per veure l’estrena del seu Barça. El Gamper va esdevenir una cita clau del calendari blaugrana, una oportunitat per veure els jugadors nous. Ràpidament entre els aficionats va néixer aquella expressió “d’aquest any sí” o “tenim equip” després de veure el nou equip en acció. El Gamper va esdevenir un niu d’anècdotes. El 1973 Sotil va enamorar els aficionats amb Cruyff a la graderia. El 1982 Maradona es va presentar quedant cuer i dos anys més tard Hugo Gatti va rebre nou gols en un Barça - Boca Juniors (9-1). El 1970, en canvi, el Dinamo de Moscou del llegendari Lev Iaixin va golejar per 0-5 el Barça a les semifinals. El torneig, batejat com a Trofeu Juan Gamper, va adoptar el seu nom el 1976: Trofeu Joan Gamper.

Nous temps

Diferents factors van començar a marcar el declivi del Gamper. En primer lloc, a inicis dels anys 90, el Barça va passar a ser l’equip gran i costava trobar rivals a l’altura. En segon lloc, van aparèixer les estades a l’estranger i les gires per països que pagaven diners per veure un club que abans havia de pagar als estrangers per jugar al Camp Nou. La televisió va trencar el romanticisme de veure l’equip per primer cop, en retransmetre amistosos contra equips amateurs d’Holanda. A més, la directiva va començar a convidar rivals menys atractius com el Tenerife, el CSKA de Sofia i el Brescia com a part de contractes de fitxatges de jugadors.

L’estiu del 1997 la directiva de Josep Lluís Nuñez va alterar el format del trofeu reduint-lo a un sol partit per primer cop. Aquell estiu el Barça jugava prèvia de Champions amb l’Skonto de Riga i calia prioritzar. Només 22.000 persones van anar a veure un Barça-Sampdoria (2-2).

Un paper secundari

Dos anys més tard, el 1999, per primer cop el Gamper es va jugar després d’un partit oficial al Camp Nou, en aquest cas un partit de Lliga. Aquella edició contra l’Sporting de Portugal va aplegar unes 35.000 persones i el nét del fundador del Club, Manel Gamper, va deixar clar que el desig de la família era “donar per acabat el torneig; seria millor recordar la figura de Joan Gamper donant el seu nom a l’estadi; el torneig ha perdut el sentit”. Llavors, però, el Barça ja tenia un contracte de 10 anys amb Televisió de Catalunya per fer en directe un Gamper sense rumb. El 2002 el trofeu tocava fons amb un partit horrible contra l’Estrella Roja davant 20.000 persones.

L’arribada de Joan Laporta va servir per revifar el torneig amb grans entrades contra el Milan, el Boca o la Juve. La directiva de Sandro Rosell va donar continuïtat a aquest model de gran festa amb focs artificials i rivals dignes, però molts cops ha costat trobar un forat al calendari i un rival de renom, com l’estiu del 2014, quan el Club León mexicà va ser el rival.