Publicitat
Publicitat

Futbol Català

El club aposta per una plantilla competitiva a la divisió de bronze

Llagostera, futbol sense límit

La presidenta del club, Isabel Tarragó, i el tècnic, Oriol Alsina, han portat un poble de 8.000 habitants de Segona Regional a Segona B i el seu sostre encara està per definir

És el club de moda al futbol català. Representa no només el petit poble gironí de Llagostera, sinó un model a seguir. En set anys, l'entitat presidida per Isabel Tarragó i dirigida a la banqueta pel seu marit, Oriol Alsina, ha deixat l'anonimat de la Segona Regional per situar-se entre els deu millors equips de Catalunya.

El campió de lliga del grup cinquè de Tercera Divisió va assolir la divisió de bronze del futbol estatal a finals de la temporada passada davant l'equip gallec del Cerceda guanyant els dos primers partits de play-off de la seva història, jugant directament la fase de campions. L'entitat és especial en tots els aspectes. La seva màxima dirigent és una dona (fet malauradament encara poc habitual en futbol) i, a la vegada, el seu marit exerceix d'entrenador. Els jugadors, alguns d'ells els millors del futbol modest gironí, viuen sense pressió, en un ambient familiar i solidari, i van citant-se amb la història any rere any amb total humilitat.

La presidenta, Isabel Tarragó –al càrrec des de fa tres anys– admet que "el canvi social del club és brutal. Ara ve força gent que està a mort amb l'equip. Els èxits esportius no es poden amagar. Ens anem adaptant a totes les categories que anem assolint però amb la mateixa gent i les mateixes ganes. Som una família que creix". Mirant cap al futur, "hem de millorar les infraestructures del camp. Cal fer veure que a Llagostera també es pot veure bon futbol. A nivell directiu mirarem d'incorporar gent que ens tregui una mica tota la feinada que portem fent cada any els mateixos", afirma Tarragó.

L'entrenador, Oriol Alsina, explica que part del secret de l'èxit és "la forma natural de fer les coses". Parlant amb ell, riu i fa públic un secret intern. Comenta que també té mèrit un petit dimoniet vermell. Un amulet minúscul que el tècnic amaga al camp visitant el dia abans dels partits importants i que no ha fallat mai fins ara. És com la petita mascota del Llagostera. El tècnic considera que "coses tan aparentment ridícules com aquesta ens fan prendre'ns el futbol com el que és, un esport, un joc".

De forma més seriosa, per Alsina "el Llagostera és ara mateix un gran reclam publicitari i cal seguir treballant pel nom del poble i l'entitat. Estem segurs que el municipi i el teixit associatiu i empresarial de la comarca ens ajudarà en aquesta nova aventura. Internament estem molt contents. Ningú no ens ha regalat res. L'èxit és el fruit de molts anys de feina". En un territori catalanista com pocs, Alsina afirma de manera contundent i reivindicativa que la reforma estructural més important que necessita el Municipal de Llagostera per competir a Segona B és "penjar l'estelada del més alt del pal".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT