Publicitat
Publicitat

ALLEGRO MA NON TROPPO

El gran èxit de Cesare Prandelli

El 2006 vaig tenir la sort de veure en directe sis dels set partits d'Itàlia al Mundial. Tots excepte el primer, contra Ghana. Itàlia arribava tocada a la cita després del famós cas de corrupció que portaria la Juve a Segona, i tots els jugadors insistien cada dia que calia guanyar per netejar la imatge del futbol italià. I ho van aconseguir alçant la copa a Berlín. Com la Itàlia del 1982, va ser campiona del món fent-se forta a partir dels pecats propis.

La Itàlia de Prandelli també ha arribat a l'Eurocopa després d'un escàndol de corrupció al seu futbol. Però hi veig una diferència molt gran respecte al 1982 o al 2006: Prandelli no ha canviat el seu full de ruta per culpa d'aquest escàndol, més enllà de deixar fora de la convocatòria Criscito, interrogat per la policia. Aquesta Itàlia que ara agrada no neix en un escàndol, no s'ha fet forta de sobte. Aquesta Itàlia neix en un fracàs, el de la selecció al Mundial del 2010, i en les idees d'homes als quals van encarregar reconstruir la selecció i tot el futbol italià en general: Ciro Ferrara, Arrigo Sacchi, Demetrio Albertini, Gigi Di Biagio, Gianni Rivera i Roberto Baggio, gent que va jugar i que creu en el bon futbol. Gent clau en la decisió d'escollir Cesare Prandelli com a nou seleccionador.

El tècnic llombard va deixar clar des del primer dia que calia treballar cada dia per aixecar una Itàlia que donés alegries. "Juguem per fer feliç la gent. A més, quan juguem fora som ambaixadors. Així que cal estar a l'altura. I més enllà del seu bon futbol, aquesta Itàlia ha sorprès per decisions com tenir un codi ètic de conducta, visitar Auschwitz acompanyats d'italians jueus que hi van sobreviure i decidir que donaran part de les primes als damnificats pel terratrèmol de l'Emília-Romanya. Prandelli vol que la gent, a casa i també a l'estranger, estigui orgullosa d'aquest equip, i no només pel seu futbol.

Per exemple, quan un jugador de Segona va denunciar que l'havien intentat comprar per deixar-se perdre, Prandelli va invitar-lo als entrenaments de la selecció assenyalant: "En denunciar la corrupció va demostrar ser honrat i que no tots els jugadors són criminals. Mereix ser entre els millors, ja que és un dels millors". Prandelli ha criticat el racisme, ha portat l'equip a actes solidaris i ha castigat jugadors per fer faltes poc esportives. I sobre la gespa, intenta atacar sempre.

Sóc dels que pensen que Espanya guanyarà avui, ja que té més bon equip. Itàlia, però, ja ha guanyat la seva Euro, aconseguint que un projecte preciós guanyi el crèdit necessari per seguir treballant. Tot bon projecte necessita crèdit. Ho sap prou bé Del Bosque. Espanya no fa tant no passava dels quarts de final, però ara és qüestionada per molts a Madrid. No tothom té memòria. Però amb Del Bosque i Prandelli en caldria tenir. S'ho mereixen. Del Bosque pel seu futbol. Prandelli pels seus valors.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT