Llambordes, trampes, poca contrarellotge i l'Alpe d'Huez al Tour de França 2015

ParísDifícil trobar nous horitzons quan s'ha superat el segle de història, com li succeeix al Tour de França, que cada any persegueix renovar els reptes que proposa en el seu recorregut, amanits en la seva proposta per al 2015, presentada aquest dimecres a París, amb llambordes, etapes trampa, pocs quilòmetres contrarellotge i el judici final de l'Alpe d'Huez.

Com va passar l'any 2009 amb el Mont Ventoux o el 2013 amb Semnoz –on el colombià Nairo Quintana va aconseguir la seva primera victòria en la ronda–, els organitzadors han buscat "acostar la muntanya a París". En aquesta ocasió l'honor ha recaigut en l'Alpe d'Huez, els seus 2 revolts repartits en menys de 14 quilòmetres i amb un pendent mitjà superior al 8%, la traca final d'una edició en què, com ha passat en els últims anys, la muntanya venç la contrarellotge.

Són els nous temps que corren al Tour: el patró, Christian Prudhomme, vol una carrera oberta, baralla franca cara a cara, sense l'intermedi de les manetes que sempre donen una renda als especialistes perquè puguin dosificar-se en les rampes. Mai abans un Tour haurà tingut menys quilòmetres cronometrats des que el 1947 es va introduir aquesta disciplina. 14 quilòmetres individuals en la primera etapa, als plans carrers d'Utrecht –sisena ciutat holandesa que acull la sortida del Tour, el país estranger que més vegades ha tingut aquest honor de les 21 en què la ronda francesa ha exportat el seu inici.

I uns altres 28 quilòmetres per equips en la novena etapa, gràcies a que el Tour ha aconseguit una derogació a la regla que imposa que aquest tipus de proves col·lectives només es poden fer en la primera setmana. Serà una crono per equips entre les localitats belgues de Vannes i Plumelec "atípica", en paraules de Prudhomme, serpentejant en el primer tram accidentat i amb un quilòmetre i mig final en pujada, amb un pendent mitjà del 6,2%, terreny perquè els directors posin a punt estratègies. Però no serà a la lluita contra el crono on es guanyi un Tour 2015, amb molts alicients.

La primera setmana, amb proliferació d'etapes planes, compta amb algunes trampes. I amb el retorn de les bonificacions per primera vegada des del 2008 i que intentaran donar picant a les set primeres jornades en línia. Des de la segona jornada, entre Utrecht i Zélande, tota ella a Holanda, el vent pot jugar males passades. A la tercera, sota la bandera belga, el Mur d'Huy i el seu pendent de gairebé el 10% durant quilòmetre i mig, jutjarà el guanyador, com sol passar a la Fletxa-Valona.

Després vindran les llambordes entre Seraing i Cambrai, un total de set sectors que totalitzen una mica més de 13 quilòmetres, menys tècnics que l'any passat, gairebé tots ells en recta i molts en pendent, per donar menys avantatge als especialistes però suficients per reeditar la batalla de l'any passat, quan el capritxós temps va voler que es correguessin sota una intensa pluja.

El Tour visitarà després la seva estimada Bretanya amb una arribada al Mur de Bretanya en la vuitena etapa. Dos quilòmetres d'ascens al 6,9% de desnivell en què l'australià Cadel Evans va inscriure el seu nom en 2011 en la seva única visita. Després vindrà la contrarellotge col·lectiva i, de seguida, la primera jornada de repòs al peu dels Pirineus, menys durs aquest any que els Alps, amb la inèdita pujada a la Pierre Saint-Martin, 15,3 quilòmetres al 7,4%, d'entrada. Una segona etapa de desgast, amb l'ascens a Aspin i el Tourmalet, però arribada en pla; i una altre final d'etapa en alt, al cim dels 15,8 quilòmetres al 7,9% de desnivell que coronen el Plateau de Beille.

La transició es farà pel massís Central, amb sorpreses com la cota que porta a la meta de Mende en la catorzena etapa. Després només quedaran els Alps. Però serà una explosiva cirereta al pastís, quatre etapes i tres arribades en alt. Dues primeres llargues i dures, la primera amb final a Pra-Loup i els seus 6,2 quilòmetres al 6,5% de desnivell, on el belga Eddy Merckx va vestir per última vegada el mallot groc l'any 1975, 40 anys abans. La segona amb l'arribada al llarg descens del Glandon: el cim està a 40 quilòmetres de la meta.

I les dues últimes molt curtes, com seran llavors les forces dels ciclistes. Primer els 138 quilòmetres que porten a la Toussuire (18 quilòmetres al 6,1%), després d'haver ascendit l'inèdit Chaussy, la Croix de Fer i el Mollard. I finalment els gairebé 110 quilòmetres de la penúltima etapa que no paren de pujar i baixar. En Télégraphe, al Galibier i, finalment, al cim del mític Alpe d'Huez que obrirà al guanyador les portes del París.