Publicitat
Publicitat

SIS NACIONS

O'Discroll s'ha convertit en el màxim anotador en la història del Sis Nacions

Anglaterra guanya el Sis Nacions tot i perdre contra Irlanda i quedar-se sense el "Grand Slam" (24-8)

L'equip irlandès ha escombrat la selecció anglesa, que no ha estat a l'alçada a Dublín. Tot i aquest resultat, Anglaterra s'ha alçat amb el títol del Sis Nacions

El 2003, Anglaterra, amb Martin Johnson com a jugador, va aconseguir el seu darrera Grand Slam amb un triomf contundent a Dublín. Ahir, els anglesos buscaven igualar aquesta gesta amb Johnson de tècnic, però Irlanda va destrossar a Anglaterra amb un triomf contundent especialment per la diferència de joc mostrat.

Irlanda, que només jugava per l'honor dos díes després de celebrar el dia de Sant Patrici. I amb un joc elèctric, va superar en tot moment al XV de la Rosa. Jonathan Sexton va posar el 9 a 0 al marcador amb tres xuts ja en els primers minuts.I Tommy Boew, amb el primer assaig, va fer més gran la ferida.

Chris Ashton, sancionat en els darrers minuts de la primera part per enviar la pilota al públic, va ser l'exemple de la impotència d'una Anglaterra molt jove superada sempre per l'experiència irlandesa. El jove Simon Shaw, qui jugava pel lesionat Tom Palmer, va ser escombrat del camp pel XV del trèvol.

Amb O'Gara ja sobre el camp (va ser suplent), Irlanda va seguir dominat després del descans amb xuts llargs i gran intensitat defensiva. Anglaterra gairebé mai va poder jugar en atac. El domini irlandès es va traduïr amb el segon assaig, d'O'Discroll, qui esdevenia el màxim anotador en la història del Sis Nacions. Amb l'estadi cantant "The Fields of Athenry" Irlanda jugava el millor rugbi del torneig en el que era el primer cop que rebia Anglaterra al nou Aviva Stadium, que s'aixeca on abans hi havia el temple De Lansdowne Road.

Anglaterra només va poder fer un assaig amb una intercepció de Thompson, qui va creuar 40 metres per fer una marca que ni el gran Johnny Wilkinson va convertir. Perquè no era el dia de "Wilko". Era el dia d'O'Discroll i una Irlanda que li va deixar clar a Anglaterra que malgrat poder guanyar el torneig, encara és lluny de ser aquella selecció capaç d'imposar-se a Dublín.

Irlanda acaba el torneig amb només dues victòries, a Roma i aquest davant dels anglesos. I Anglaterra, malgrat la derrota d'ahir, demostra que té una generació que pot fer molt de soroll. Ara, el mundial d'aquest setembre els arriba massa d'hora.

Irlanda 24-8 Anglaterra

Irlanda: 15-Keith Earls, 14-Tommy Bowe, 13-Brian O'Driscoll (capità), 12-Gordon D'Arcy, 11-Andrew Trimble, 21-Jonathan Sexton, 9-Eoin Reddan; 1-Cian Healy, 2-Rory Best, 3-Mike Ross, 4-Donncha O'Callaghan, 5-Paul O'Connell, 6-Sean O'Brien, 7-David Wallace, 8-Jamie Heaslip.

Canvis: 16-Sean Cronin, 17-Tom Court, 18-Leo Cullen, 19-Denis Leamy, 20-Peter Stringer, 21-Ronan O'Gara, 22-Paddy Wallace.

Assaigs: Bowe i O'Discroll. Conversions: Bowe. Xuts a pals: Bowe (3)

Anglaterra: 15-Ben Foden, 14-Chris Ashton, 13-Matt Banahan, 12-Shontayne Hape, 11-Mark Cueto, 10-Toby Flood, 9-Ben Youngs; 1-Alex Corbisiero, 2-Dylan Hartley, 3-Dan Cole, 4-Louis Deacon, 5-Tom Palmer, 6-Tom Wood, 7-James Haskell, 8-Nick Easter (capità)

Canvis: 16-Steve Thompson, 17-Paul Doran-Jones, 18-Simon Shaw, 19-Tom Croft, 20-Danny Care, 21-Jonny Wilkinson, 22-David Strettle

Assaigs: Thomson Xuts a pals: Flood

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT