Una plata mundial no ha de frenar una generació prometedora

BarcelonaNo renunciaven a donar la sorpresa, però al final la lògica els va caure al damunt. La selecció espanyola femenina de waterpolo no va poder dir la seva en una final monopolitzada pels Estats Units, que van ofegar les noies de Miki Oca (13-6). En un duel que les americanes van començar dominant, les espanyoles van resistir fins a l’inici del tercer quart, quan van recuperar una inferioritat mínima de 5-4.

Fins aleshores, les nord-americanes s’havien anat avançant, però sempre havien trobat una reacció de les espanyoles, que van acabar perdent pes al llarg del partit. Un parcial de 4-0 va situar el 9-4 al marcador i, pràcticament, va liquidar la final. Poc a veure amb el partit de la fase de grups (12-8 per als Estats Units), en què Espanya mai va perdre la cara al partit. Aquest cop, les noies d’Oca no van poder fer res més que claudicar davant les millors del món. Dos pals de les espanyoles van impedir escurçar una distància segurament insalvable però que, com a mínim, els hauria donat certes esperances per afrontar el tram final del partit. L’última quart va ser, simplement, un pur tràmit per a les nord-americanes.

La mirada de les espanyoles, impotents, resumia la final. La renovació d’Oca va portar-lo a convocar un equip molt jove (la mitjana d’edat és de 22,7 anys, i s’ha notat l’absència de referents com Jennifer Pareja, Maica García, Roser Tarragó o Laura López) que va acusar la diferència física i d’experiència amb un equip, el dels Estats Units, que també presentava un bloc força renovat respecte al que va portar als Jocs Olímpics. Tot i això, les espanyoles han demostrat al llarg de la competició que tenen un gran present i, sobretot, un gran futur.

Amb només quatre jugadores per sobre dels 25 anys (Pilar Peña, Laura Ester i Mati Ortiz), han demostrat ser el millor equip deixant de banda uns Estats Units que estan a un altre nivell i no van tenir rival al llarg de la competició.

Cinquena medalla en deu anys

La selecció espanyola femenina arribava a aquesta cita amb el repte de tornar a pujar al podi en una gran cita internacional tres anys després de fer-ho per últim cop, també en aquesta piscina de Budapest. El record del 2014 era molt bo, un Europeu, però aquesta plata Mundial no desmereix, en absolut, l’actuació d’una selecció que ja suma cinc medalles des del 2008. Totes les que ha aconseguit en la seva història, de fet, les ha guanyat en l’última dècada. Primer van arribar dues plates: la de l’Europeu del 2008 i la dels Jocs Olímpics de Londres del 2012. Posteriorment, dos ors: el del Mundial de Barcelona del 2013 i el de l’Europeu d’Hongria del 2014. Després de dos anys en blanc, tornar a assaborir un podi té un cert regust a glòria per a una generació que, tot i renovar-se, es manté fidel als èxits més recents.

I el que ve encara promet més, ja que des del 2011 Espanya ha guanyat deu medalles en categories inferiors entre Mundials i Europeus. El present i el futur del waterpolo femení estan assegurats.

El bronze d’aquest Mundial se’l va endur Rússia, que va vèncer el Canadà (11-9). Aquest vespre, la final masculina (20.30 h, Hongria-Croàcia).