Publicitat
Publicitat

Perfil

La valentia del més tímid

Ningú coneix millor Andrés Iniesta que la seva família i els seus amics. Un dels més íntims és Bruno Moral, company seu en el futbol base de l'Albacete, que recorda que un dels dies en què va venir al Camp Nou per veure jugar el Barça -tot i que ell és molt madridista- va ser el del 5-0 al Sevilla a la primera volta, un partit en què Iniesta va tenir un paper discret. El pare d'Andrés li va dir: "Quan el partit és fàcil, ell prefereix cedir el protagonisme als altres i que es llueixin els golejadors, però quan el partit es complica, ell es carrega l'equip a l'esquena". Diumenge, contra l'Athletic, va ser un dia d'aquests, i amb l'empat a un va aparèixer la millor versió d'Iniesta.

El triomf d'Andrés és el triomf de l'antiheroi. El segon millor jugador del món el 2010 és un noi que amb 12 anys plorava quan passava massa dies lluny dels pares i quasi no obria la boca, i es marejava als autocars. Un nen aplicat com pocs, que sempre anava a dormir d'hora, no feia mai gresca i no bevia mai Coca-cola. L'èxit de la timidesa.

Més continguts de