Dinar amb el gos (ja) és possible

BarcelonaNo hi ha un recompte oficial de restaurants i cafeteries que permetin l’accés als gossos. Però ens en podem fer una idea gràcies a la Micaela, directora del portal web Señor Perro, que recorre tots els locals de les grans ciutats buscant-hi els que accepten gossos. Fins i tot ha editat una guia sobre el tema: '100 direcciones perrunas'. A Barcelona consten a dia d’avui 300 restaurants on es permet l’entrada de gossos, tot i que aquesta llista s’amplia si també hi afegim alguns hotels, galeries d’art i altres espais d’oci.

“Fer vida de ciutat amb un gos em resultava difícil. Per això vaig voler compartir aquest problema i trobar-hi una solució. A la web els usuaris participen, donen el seu parer i entre tots creem un mapa alternatiu de totes les poblacions on podem anar acompanyats de la nostra mascota”, explica la Micaela.

La necessitat del portal Srperro.com es reflecteix en les seves dades. Més de 5.000 visites anuals, 42.000 seguidors a Facebook i tres edicions del llibre. La Micaela creu que deixar entrar les mascotes és positiu per als restauradors. “Fan la vida més fàcil als clients encara que em sembla molt lògica qualsevol opció. Es tracta que si vas a dinar o sopar no t’impedeixin portar el gos”. I afegeix: “Hem de normalitzar aquesta situació i no acabar creant una mena de gueto”.

Al passeig de la Bonanova de Barcelona trobem una cafeteria i restaurant on permeten l’accés als gossos. És The Room Service, que té una terrassa a l’aire lliure i un espai interior on et conviden a entrar amb la mascota mitjançant el logotip de benvinguda de Señor Perro. El seu propietari, Pedro Travesset, té clar que això no és un problema per a ningú: “El gos és un reflex de l’educació que ha rebut. Si l’amo és educat, el gos també. He arribat a guanyar clients gràcies a oferir aquest servei. Hi ha una colla que abans anaven al parc i després tornaven cap a casa. En canvi, ara s’animen a fer una cervesa al The Room després de treure els gossos a passejar”, diu.

Opinions contraposades

A més, per donar la benvinguda a les mascotes disposen d’un gibrellet amb aigua i unes galetes perquè els gossos també tinguin el seu àpat i es puguin sentir còmodes. Aquí fins i tot compten amb una mascota que s’ha acabat convertint en el seu emblema, que podem veure reflectit en quadres i fotografies.

El Daniel Andreu és un d’aquests clients que ho agraeix. “M’encarrego de no molestar ningú i no cridar l’atenció, al final són els altres els que senten curiositat i vénen a saludar la Lluna”.

Malgrat això, no tothom hi està d’acord. A l’Andrea Vázquez, com a clienta, no li agrada asseure’s a taula i tenir un gos al costat. “Jo mateixa tinc un gatet a casa però no el portaria mai a un lloc on serveixen menjar. Poden fer molta gràcia, però en fan a un mateix, no als altres. Els gossos no deixen de ser animals i per tant no raonen: a vegades borden, s’espolsen el cos i fins i tot es tiren pets encara que sàpiguen que no poden fer cap necessitat a dins d’un espai tancat. Tot això a mi personalment m’incomoda”, diu.

En canvi la Mariana, que té un maltès, contesta rotundament: “El meu gos no borda en un restaurant, només ho fa quan està sol”. I també critica la prohibició d’entrar en un supermercat amb la mascota: “Estem obligats a lligar-los a l’entrada però al carrer hi ha el perill que te’l robin; ho trobo incomprensible”. Però menjar en un restaurant també significa conviure amb altres persones. En l’elaboració d’aquest reportatge ens hem trobat més d’un local que permet l’entrada de mascotes i que compara aquest fet amb portar-hi fills petits. En Pedro, des del The Room, remarca que “no s’ha de generalitzar mai, però les vegades que hem cridat l’atenció a algun client ha estat per l’actitud que estava tenint el seu nen, i en cap cas hem cridat l’atenció a un client que anava amb el gos”, destaca. I afegeix: “Si el problema dels gossos és que poden molestar, des de la nostra experiència personal això no ens ho hem trobat. Ens ho hem trobat més en el cas d’algunes criatures que ja tenen edat per comportar-se i malauradament no ho fan. Estem parlant d’experiències residuals, però a un parell de clients els vam convidar a marxar”. En Pedro no es refereix a nadons sinó a nens que han fet alguna bretolada, corrent per dins el restaurant o cridant sense ser alertats que no ho podien fer. Però explica que són excepcions.

Normativa municipal

D’entrada s’han de distingir els establiments on es consumeixen aliments i d’aquells on es manipulen o venen, com per exemple una xarcuteria, un supermercat o un forn de pa, on la presència de mascotes està totalment prohibida. A partir d’aquí la presència d’animals en els llocs on es consumeixen aliments (bars, cafeteries o restaurants) depèn de la normativa municipal de la ciutat o poble on estigui ubicat el negoci. Són lleis que depenen molt de la mentalitat concreta de cada lloc.

Precisament Barcelona és de les més avançades del sud d’Europa, segons la Micaela: “A Madrid o a València, segons en quina terrassa t’asseguis amb la teva mascota et miren malament. En canvi a Barcelona la gent cada vegada està més conscienciada”. Un bon exemple de la integració dels gossos a la vida urbana la trobem en el transport públic. L’any 2013, Transports Metropolitans de Barcelona va permetre l’accés dels gossos amb corretja i morrió al metro. Fins aleshores tan sols hi podien entrar animals petits amb gàbia o mascotes d’assistència i seguretat. A finals d’any passat també es va aprovar l’accés al tramvia sempre que els gossos vagin lligats i amb morrió, i fora d’hores punta.

En una enquesta realitzada als usuaris, la majoria es van mostrar favorables a permetre l’accés de les mascotes. Van ser-hi contraris un 13,3% dels usuaris del Trambaix i un 15,6% del Trambesòs; uns i altres argumentaven problemes d’higiene, al·lèrgies i falta d’espai.

En altres països, com França o Alemanya, podem parlar d’una normalització molt més completa. En Jordi, que té un golden retriever, el Lord Byron, assegura que “viatjar per França amb ell és una delícia”. “Ningú em mira malament com aquí -afegeix- i no haig de planejar res o condicionar la ruta perquè a tot arreu sé que podré entrar amb el gos”. El més important és que l’animal porti el xip, que tingui la cartilla i que ens en fem responsables. “La responsabilitat és meva. Per exemple sé que en Lord Byron m’aguanta assegut dues hores, i amb tot aquest temps mai m’ha fet passar vergonya”, diu. La Micaela creu que ara comença a donar-se un canvi de mentalitat, però relaciona la nostra poca tradició de portar el gos a tot arreu -en relació amb altres llocs- amb una dada: “No acabem d’estar avançats. L’estat espanyol és líder en abandonament de gossos a Europa. És una dada que a mi personalment em fa entendre moltes coses”.

Petita guia de restaurants

The Room Service. Passeig de la Bonanova, 104

NoNoNo. Passatge de Lluís Pellicer, 12

Yours Barcelona. Carrer deLondres, 65

La Nena. Carrer de Ramon y Cajal, 36

Or Verd. Carrer de la Diputació, 158

Bar Seco. Passeig de Montjuïc, 74

Catacroquet. Carrer dels Almogàvers, 211

Mendl’s. Carrer de Viladomat, 94

Due Spaghi. Carrer de Sepúlveda, 151

El Rampell. Carrer de Casanova, 70

Lata Berna. Carrer del Torrent de les Flors, 53

El Trentasis. Carrer de Margarit, 36

La Pimpa. Carrer d’Europa, 24

Can Dende. Carrer de la Ciutat de Granada, 44

Oma Bistró. Carrer del Consell de Cent, 227