Vinyes sostenibles: una aposta de futur

BarcelonaL'esforç per la sostenibilitat és, de vegades, un eslògan. Altres cops, però, esdevé una realitat tangible. Medi ambient, viabilitat econòmica, condicions laborals, perspectiva de gènere i inclusió social són variables molt tingudes en compte en el funcionament de la denominació d’origen (DO) Costers del Segre, un mosaic integrat per 42 cellers (37 embotelladors i cinc elaboradors) repartits per set territoris al llarg de tota la conca del riu Segre i del Pirineu lleidatà. Raimat, Castell del Remei, Celler del Montsec i Clos Pons són alguns dels noms més populars d’aquesta DO dominada pel macabeu i la parellada.

Segons Xavier Farré, president de la DO, Costers del Segre es defineix per la seva diversitat, tant territorial com en varietats, a més a més de per la seva “situació privilegiada”, ja que rep la influència mediterrània i dels Pirineus, cosa que fa que tingui un clima més continental amb grans oscil·lacions tèrmiques estacionàries i diàries que afavoreixen la qualitat de la vinya.

Però, a més d’aquests trets diferencials, aquesta regió vinícola es caracteritza sobretot per la vocació de sostenibilitat: “Som la primera denominació d’origen que avalua el nivell de sostenibilitat tant de cellers com de viticultors en el seu conjunt. Creiem en la millora contínua que té en compte el medi ambient, l’àmbit econòmic i el social”, assegura Xavier Farré.

Optimitzar els recursos

¿Com es concreta aquesta voluntat, justament perquè no sigui només un eslògan? Entre les iniciatives de sostenibilitat mediambiental de la DO hi figura l’optimització de recursos energètics. Així, redueixen el pes i el volum del disseny de les ampolles per generar menys residus o afavoreixen la instal·lació de sistemes de climatització eficients. També limiten al màxim els residus durant la verema i aposten de manera decidida per l’eficiència en l’ús del transport del raïm al celler.

D’altra banda, la DO promociona entre els seus cellers mesures com ara la reducció de l’alçada dels separadors de les caixes i accions relacionades amb el control de plagues i malalties, com l’ús d’adobs minerals i tècniques sostenibles per a la seva inspecció.

La sostenibilitat també passa per l’àmbit laboral. La DO aplica mesures internes en aquest àmbit: imparteix als seus treballadors una formació específica per reduir riscos laborals i participa en esdeveniments de recuperació i revalorització de recursos culturals vinculats a la producció vitivinícola.

Valors socials

La perspectiva de gènere és un altre valor de sostenibilitat humana que té en compte Costers del Segre, amb accions que afavoreixen la conciliació com ara “la possibilitat de reduir jornada en funció de la necessitat personal” i posant a disposició dels treballadors guarderies gratuïtes.

Igualment, l’àmbit social hi és present amb mesures com la flexibilitat horària per als seus treballadors en temporada baixa i accions a favor de la inclusió social amb la contractació de persones amb discapacitat. A més, en l’àmbit econòmic, a banda d’introduir un criteri de viabilitat econòmica en els seus cellers, la DO veu en l’enoturisme -on té un punt fort- una oportunitat de negoci sostenible.

Sostenibilitat quantificable

A Costers del Segre asseguren que la sostenibilitat que preconitzen als seus cellers es pot mesurar. Per aconseguir-ho, han creat un llistat de petites accions sostenibles que els seus associats (cellers i viticultors) han de valorar del 0 al 3. A partir d’aquestes avaluacions, la DO extreu una mitjana (per cada acció, per àmbits i subàmbits) a través de la qual s’arriba a una puntuació final general.

“Es va crear un sistema de valoració propi i que fos senzill, de 0, 1, 2 i 3, i sempre de menys a més”, explica Farré, que creu que els cellers han d’aspirar a augmentar la seva puntuació global de mica en mica “tenint en compte que la puntuació en si mateixa no té importància i que el que sí que resulta rellevant és millorar any rere any”. D’aquesta manera i amb el pas del temps es podrà obtenir un registre i situar millor els reptes de la DO i de cadascun dels cellers individuals, perquè cada participant obté les seves respostes comparades amb la mitjana de la DO i així pot veure en quins aspectes pot millorar. “Si d’aquí cinc o deu anys fem possible, amb l’esforç de tots, que tota la DO en bloc sigui molt més sostenible que avui i podem deixar el sector millor del que l’hem trobat, ho haurem aconseguit!”, exclama Farré.

L’aposta per la sostenibilitat va arribar el 2012, quan es va establir que havia de ser un dels eixos de la regió perquè era positiva “per als viticultors, per al medi ambient, per a la comunitat i per als cellers”. “En l’àmbit de les denominacions d’origen, som els únics. Som pioners a posar en marxa una avaluació”, subratlla Farré, que afegeix que, en l’àmbit estatal, també funciona el programa global de Wineries for Climate Protection. No obstant això, les referències en les quals s’inspira Costers del Segre les trobem en l’esfera internacional: en programes d’Austràlia, els Estats Units, Xile i Sud-àfrica. A la DO tenen molt clar que la sostenibilitat és un valor calidoscòpic: “És anar a favor de la naturalesa i preservar el millor possible els recursos que tenim avui sense posar en perill els de demà”.

Novens a Catalunya

Segons l’informe Nielsen anual sobre el mercat dels vins amb denominació d’origen 2015, el volum de vendes de la DO Costers del Segre se situa en novè lloc a Catalunya de totes les DO espanyoles i en tercer lloc de les DO catalanes, amb 1.256 milers de litres i una producció d’uns 20.000 quilograms, aproximadament, el 6% de la producció a Catalunya. El 80% de la producció de la regió ja forma part d’un programa pioner a Espanya que vetlla per un cultiu sostenible de la vinya i unes bones pràctiques en l’àmbit social, mediambiental i econòmic. Si la sostenibilitat comença per aquí, benvinguda sigui.

Investigació universitària

La sostenibilitat en el sector vinícola no és només una preocupació dins el mateix gremi, sinó que des d’altres àmbits, com l’universitari, també comença a haver-hi moviments per reduir al màxim els residus en la fabricació del denominat or escarlata.

És el cas del Parc de Recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que coordina el projecte ReWine, amb l’objectiu d’estudiar la viabilitat d’un sistema de recollida, neteja i reutilització de les ampolles de vidre en el sector vitivinícola català que impliqui des dels consumidors fins als fabricants.

Aquest projecte, amb gairebé un milió d’euros de pressupost, forma part del programa Life de la Unió Europea i compta amb la participació d’un spin-off de la UAB, l’Agència de Residus de Catalunya, la Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i Consum Responsable, entre altres entitats.

ReWine tractarà d’identificar les oportunitats i barreres de reutilització de les ampolles tenint en compte tot el procés de l’ampolla: des del seu rentat, etiquetatge, embotellat i distribució al mercat fins a la seva recollida en possibles punts involucrats.