De la pantalla al llit: 50 mil·lisegons cap a la glòria

BarcelonaL’Albert a l’Andrea: “Aquesta nit he reservat en aquell restaurant del Born. T’esperaré a les 9 a la taula on l’altre dia hi havia la parella d’amants. Tens un vestit nou damunt del llit. Et repto a posar-te’l i a venir al restaurant sense roba interior i que en un moment donat, quan menys m’ho esperi, recreïs el creuament de cames de la Sharon Stone a Instinto básico ”.

Si l’Andrea s’atreveix a executar el repte que li proposa la seva parella, sumarà punts i es posarà per davant de l’Albert en la seva competició privada a Desire, una apli nascuda a Barcelona que proposa el descobriment de noves emocions per a parelles estables. A l’hora d’escollir un repte, es pot fer a partir d’una categoria (“a la cuina”, “amb el risc que ens vegin” o “recreació d’escenes de cine”, per exemple), inventar-se’n una de nova o jugar amb la comunitat. La qüestió sempre és aconseguir més punts que la teva parella.

Segons Marta Plaza, cofundadora i responsable de comunicació de Desire, “un dels avantatges de l’apli és que el mòbil no està present en la trobada”. “Altres aplicacions de jocs sexuals -explica- requereixen tenir el mòbil al costat per seguir les instruccions, però en aquest cas, quan s’accepta el repte, la pantalla desapareix”. Desire juga un paper d’innovació en els rituals sexuals de parella, perquè la gran majoria d’aplis són per trobar-ne una a llarg termini o per a sexe ocasional. I el ritual sempre comença amb una foto.

Selecció visual

El “sí-no-sí-sí-no-no-sí...” per descartar qui ens agrada i qui no amb un polze cada vegada més àgil i ràpid ja és un gest habitual, gairebé un esport internacional, a les trobades amb amics o les estones mortes. Però quin és el procés de percepció des que veiem la foto fins que decidim si volem alguna cosa més amb el subjecte fotografiat? Segons la doctora Anna Muro, professora i investigadora del Grup d’Estudis en Personalitat i Diferències Individuals de la Universitat Autònoma de Barcelona, “el procés dura uns cinc segons com a màxim, però en termes únicament visuals i per web aquest procés es pot reduir a 50 mil·lisegons, segons un estudi de Rule and Ambady del 2008. Aquesta percepció té una forta base biològica: uns receptors sensorials especialitzats en la percepció de cares i signes facials que ens fan jutjar els altres com a fiables, intel·ligents, atractius o fins i tot promiscus. Alguns estudis, per exemple, indiquen que podem percebre si un home és homosexual o no amb un encert del 65% dels casos o si una dona és més o menys promíscua”.

Hem parlat amb una mostra de 60 usuaris que utilitzen Tinder i Happn amb freqüència, i en la majoria dels casos coincideixen que l’ús d’aquesta eina funciona, sigui per buscar parella o sexe casual, però que requereix una inversió de temps considerable. En primer lloc s’han d’omplir les dades del perfil; en el cas de Tinder pots optar per mostrar la foto que agafa del Facebook, però per aconseguir més bons resultats es pot incorporar informació més detallada. Aplis com OKcupid o Badoo, la pionera en el sector, ofereixen un perfil llarguíssim i inclouen un percentatge de coincidències en funció de les respostes. Així, als perfils s’hi poden trobar detalls del tipus “m’agraden els homes”, “competeixo en el llançament de pinyols d’oliva” o “diumenge m’encarrego del sofregit de la paella”; de la mateixa manera, a les fotos s’intenta ser el més representatiu possible: ara jugo a golf, ara menjo calçots, ara miro l’horitzó. Després arriba el “moment polze”, quan has d’escollir les persones que t’agraden i esperar que l’altre faci match, que vol dir que la persona que has escollit, sense saber que ho has fet, també t’ha escollit.

Però els usuaris coincideixen que el moment més tediós és quan arriba el moment de xatejar. En general no es tracta d’humoristes o filòsofs que poden eclipsar amb una gran frase d’arrencada, així que els xats solen començar amb el tradicional “hola, què tal?” o l’adaptació contemporània “ ola k ase ”, que després es copia successivament a la resta de xats. Però fins i tot en els casos que la conversa s’inicia amb propostes més creatives com “em demano el carnet del teu club de fans, que segur que ja no te’n queden... he, he” (molt important, el “he, he” en aquest cas), tard o d’hora el següent pas serà la cita.

Sobre el moment de la trobada es podria crear un doctorat que expliqués les cares de sorpresa dels que han trobat que la versió en carn i ossos i la digital s’assemblaven tant com l’Angelina Jolie i un personatge de Fraggle Rock, ja sigui perquè la imatge no mostra detalls com l’alçada o el timbre de veu, perquè no es correspon amb la imatge que havien imaginat o perquè la foto és directament del 1973. Per als que volen sexe espontani, els filtres de la realitat són menys importants, però per als que busquen parella estable, l’instint i la química estrictament física és imprescindible.

Llenguatge corporal

Segons la doctora Muro, “el llenguatge no verbal és un potent indicador de la nostra personalitat i, per tant, no poder observar, olorar, o escoltar la persona que tenim davant ens resta fiabilitat i precisió a l’hora de conèixer-la. Sense aquests factors, la química de l’amor desapareix i les observacions són imprecises. D’aquesta manera, des de la distància, la percepció es distorsiona i, si el que algú busca és amor, es pot endur grans desil·lusions, ja que en realitat s’està creant una imatge virtual, una idea del que l’altre és en realitat. No obstant això, quan el que es busca només és sexe, la cosa és diferent, ja que no es dóna tanta importància a la personalitat de qui tenim davant, només als minuts de plaer que pugui oferir”.

També hi ha casos com el de Grinder, que, amb més de 2 milions d’usuaris i present en 200 països, s’ha transformat en l’apli per excel·lència per a trobades sexuals entre gais. Segons un usuari habitual, “des que obres l’apli, esculls la persona que t’agrada i tens sexe amb ella poden passar només 15 minuts; a vegades només depèn de trobar un lloc on quedar”. “És tan fàcil que de vegades fa vertigen i tot”, diu. Cada dia, 30 milions de persones registrades a Tinder miren 1.200 milions de perfils. Això són 14.000 fotos per segon. I no només estan mirant: Tinder provoca 14 milions de trobades romàntiques (o no) cada 24 hores. Per la seva banda, Happn té 13 milions d’usuaris, i 10 d’aquests milions hi han arribat fa només dos mesos.

Aquestes són només algunes de les moltes aplis que funcionen i que ofereixen un menú de relacions personals per a tots els gustos. Tant per als que no volen tenir parella i prefereixen una vida sexual més variada com per als més tímids i introvertits, que han trobat el format perfecte per trencar el gel des de casa i, de pas, millorar la salut del fetge. Fins i tot per a les parelles estables. Però malgrat la digitalització de les primeres fases de flirteig, les escenes tradicionals i els recursos de tota la vida continuen persistint, i tothom acaba sortint de festa amb l’esperança de lligar.