Les múltiples vides de la Capella de la Misericòrdia

BarcelonaEl subsol del Raval amaga bona part del passat i de la transformació urbana i social de Barcelona. Les obres de construcció del futur centre d'atenció primària CAP Raval Nord, al carrer Montalegre, han posat al descobert set segles d'història que es conservaven a menys de tres metres de profunditat. Entre les troballes destaquen dos forns d'argila de dos metres de diàmetre, dels segles XIV-XV. Encara és visible un pilar central que sostenia l'estructura dels forns dedicats a la fabricació de ceràmica i de peces constructives.

En aquell moment, el Raval estava en plena transició: va passar de ser una zona d'horts, camps i vinyes, amb la presència d'institucions religioses aïllades, a acollir també activitat artesanal. "Els artesans hi van anar perquè hi havia disponibilitat d'aigua i n'extreien argila", explica Jordi Ramos, arqueòleg dels Serveis Territorials de Cultura a Barcelona. Els forns acostumaven a tenir una vida curta i van ser abandonats. A sobre, s'hi van construir cases i, més tard, diferents naus i edificis de la Casa de la Misericòrdia, amb uns orígens que es remunten al 1580. La descoberta constata com aquest centre assistencial va patir successives transformacions i canvis per adaptar-se a les noves necessitats d'una ciutat que no deixava de créixer.

Els arqueòlegs fa un any que excaven a l'antiga capella en paral·lel a les obres de construcció del CAP. Les pedres i fonaments del passat, i els fragments d'escudelleres, plats, setrills i rajoles decorades, contrasten amb la grua i els immensos blocs que seran els fonaments del nou centre d'atenció primària. Són les últimes imatges que es podran veure d'aquest passat enterrat, perquè de les restes trobades només se'n conservarà la ceràmica, que s'enviarà al Centre de Col·leccions del Museu d'Història de Barcelona, a la Zona Franca. També es mantindrà l'estructura de la Capella, un espai protegit com a bé cultural d’interès local. Aquesta serà ben visible per als usuaris del CAP.

Un gran safareig enmig d'un pati tancat

La Casa de la Misericòrdia fa més d'un segle que va deixar de ser un centre assistencial. A principis del segle XX, malgrat tots els canvis estructurals, el conjunt d'edificis va quedar petit i era impossible créixer en un barri on cada vegada es vivia més ofegat. La majoria d'activitats que s'hi feien es van traslladar a altres centres assistencials i hospitalaris. Amb totes aquestes transformacions, la capella, que formava part de la Casa de la Misericòrdia, va deixar de tenir un ús religiós. De fet, fa dècades va quedar abandonada i no se li va donar cap nou ús, a excepció d'algunes exposicions temporals. La seva història, però ha quedat documentada. "De moment, hem trobat cinc fases constructives", explica Daniel Vázquez, director tècnic de l'excavació.

Impulsada per les autoritats municipals i eclesiàstiques, aquesta institució benèfica va néixer com a centre d'acollida per a persones vulnerables, però amb els anys es va convertir en un centre de tutela sobretot d'infants i dones joves. Al llarg dels segles va haver de lluitar contra la manca de recursos i d'espais. Les excavacions han revelat dues vides anteriors de la capella: un edifici a finals del segle XVII i un altre que el va substituir al segle XVIII. Ambdós formaven part del convent on residien les monges i que donava al carrer Montalegre.

Malgrat tots els canvis, aquests edificis conventuals van conservar un pati central tancat amb un dipòsit d'aigua al mig. Primer va ser una font ornamental i després un safareig envoltat de bancs de pedra que, amb el pas del temps, va anar augmentant la seva capacitat. Tot plegat va desaparèixer a finals del segle XIX quan es va construir la Capella de la Misericòrdia. A on ara hi ha el Pati dels Tarongers, hi havia un hort i els dormitoris dels residents, que donava al carrer de les Ramelleres.