Per què riem?

BarcelonaÉs diumenge a la tarda, estàs estirat al sofà en la comoditat més absoluta mirant el bestial primer capítol de Westworld i fas el primer crec a la rajola de xocolata amb taronja, que t’ha costat una ronyó. No et mouries per res del món. Deixaries sonar la sirena d’incendis. Fins, que de cop, el que ha començat sent un riure tímid del teu germà dues habitacions més enllà ha anat in crescendo fins a arribar a onomatopeies porcines que es recuperen en un fil de veu d’aguts impossibles. No hi pots fer res. Atures el teu paradís de diumenge i t’aixeques perquè necessites saber què està passant. Però sobretot t’aixeques perquè tu també vols riure com ell.

El que està passant és un sistema evolutiu prehistòric que els mamífers han desenvolupat per mantenir les relacions socials, per regular les emocions i sobretot per fer-nos sentir millor.

Segons Sophie Scott, neurocientífica de la University College de Londres i directora de l’Institut Cognitiu de Neurociència, “no hi ha grans estudis en la ciència del riure, però s’ha confirmat que moltes dades que tenim són errònies”. “Nietzsche pensava que els humans érem els únics animals que rèiem, però no és cert. S’ha observat en detall que els primats riuen, i fins i tot les rates també riuen [no consta, però, si emeten un riure malèfic quan s’acaben d’escapar d’una trampa amb el formatge a la boca]”, assegura. Sigui on sigui que interceptem l’acció de riure, sembla que sempre s’associa amb la interacció. Segons els estudis de Robert Provine, professor de psicologia de la Universitat de Maryland, tenim 30 vegades més possibilitats de riure si estem acompanyats. També afirma que quan riem amb algú no només ho fem pel que diu, sinó com a codi social per transmetre que entens el grup, que hi estàs d’acord, que t’agraden els seus integrants i que fins i tot els estimes.

Reals o falsos?

Els humans distingim el riure real del fals. El riure involuntari, el més genuí, és més alt, dura més i és més agut, fins al punt d’emetre tons als quals no arribaríem intentant-ho voluntàriament. A part, també és fàcil d’identificar per les contraccions automàtiques de la caixa toràcica. Quan sentim aquest tipus de riure sempre en volem conèixer el context, encara que no tingui res a veure amb nosaltres. D’altra banda, l’anomenat “riure fals” en realitat potser no s’hauria d’anomenar així, ja que és un potentíssim lubricant social; l’utilitzem molt més del que ens pensem i activa àrees del cervell associades a la raó i a la identificació del que pensa l’altre.

L’edat és un factor fonamental a l’hora de desxifrar l’origen d’un tipus de riure. Els nens no poden diferenciar una rialla sincera d’una altra que no ho és. Aquest és un coneixement que s’aprèn amb l’edat i, de fet, durant tota la vida adulta. El riure desenfrenat d’un nen és tan meravellós com contagiós. Afortunadament el contagi no té filtres d’edat, i tots ens hem deixat endur per l’onada expansiva d’una riallada col·lectiva. Però el contagi té filtres de proximitat. Segons Provine, és més probable que se’ns encomani el riure d’algú que coneixem, perquè està modelat pel context social. Així, hem de separar l’humor de la funció social, perquè és aquí on neix. Una rialla té sentit en un context determinat i quan la interpreta un públic que disposa d’un codi per desxifrar la realitat social i corporal. Eduard Moreno, investigador postdoctoral en psicologia social a la UAB, assegura: “A mesura que aprofundim en aquesta anàlisi observem que el riure també s’utilitza per a la supervivència en el món occidental i contemporani. La tendència (ideològica) a fomentar el benestar i el pensament positiu, en especial en entorns laborals, està vinculada amb un increment de la inseguretat i precarietat laboral. Davant d’un acomiadament, per exemple, els que queden han de mantenir-se positius per afrontar la situació i cohesionar el grup, i la persona que marxa, més val que emmarqui la crisi com una oportunitat. És responsabilitat del treballador tenir una actitud positiva i somriure davant de les inclemències del mercat laboral. En lloc de la protesta davant les diverses crisis personals, socials, polítiques i econòmiques actuals, la resposta de l’organització, l’imperatiu que preval en els nostres temps, i que ens hi fa pertànyer, és justament tot el contrari: somriure”.

En un estudi de Robert Provine es va demanar a un grup de parelles que expliquessin alguna cosa que no els agradés de la seva parella, amb l’estrès i la incomoditat que això suposava per a tots dos. A les parelles que van gestionar la situació amb emocions positives com el riure no només els baixava l’índex d’estrès immediatament sinó que travessaven aquest escenari desagradable junts i millor; eren parelles que alhora confessaven un grau de satisfacció més alt, i que portaven més temps junts. Aquest, però, no és un termòmetre exclusiu per a l’amor de parella, ja que també mesura la salut de les amistats i totes les relacions amb un fort vincle emocional.

Beneficis per a la salut

Riure de veritat, el riure que et sacseja la caixa toràcica, potser no es pot arribar a considerar una medicina, però en termes de mantenir-nos lluny de malalties, es pot comparar amb una dieta saludable o amb una bona rutina d’exercicis aeròbics setmanals. Segons un estudi fet al llarg de tres dècades a la Universitat de Califòrnia, els sacsejos posteriors a una bona riallada tenen clars efectes positius. La ment, el sistema hormonal i el sistema immunitari estan sempre en constant comunicació, de manera que tenen impacte, entre d’altres, en l’estat d’ànim i la prevenció de malalties.

Quan riem posem en marxa la maquinària exactament oposada a l’estrès. Perquè riure anul·la l’emissió d’hormones de l’ansietat com el cortisol. Riure fa baixar la pressió arterial, exercita els abdominals, millora la salut del cor, enforteix el sistema immunitari i és una injecció d’endorfina bestial. Considerant la saviesa del cos per potenciar allò que ens fa bé, per molt imbatible que ens sembli mirar una sèrie al sofà, el so d’una riallada sempre ens farà aixecar per esbrinar què és el que fa tanta gràcia i passar-ne a formar part com més aviat millor.