Obskené es ‘Manifesta’ a FiraTàrrega amb circ, música i un discjòquei

BarcelonaUna festa no és només una festa. Les celebracions, els concerts i els espectacles també són un ritual, un lloc de trobada. Malgrat que siguin efímers, mentre duren, els participants creen una petita comunitat. Això no vol dir que siguin necessàriament homogeneïtzadors, que dissimulin les diferències entre cadascun d’ells. Són actes carregats de política, i els carrers i les places són els espais per excel·lència perquè es desenvolupin. FiraTàrrega té una llarga i contrastada experiència en aquest camp i en els últims anys ha demostrat com els creadors de les disciplines més diverses són capaços de traduir les seves inquietuds socials a qualsevol llenguatge.

“Els personatges som nosaltres, no hi ha un personatge fictici. Som un grup d’artistes amb unes inquietuds sobre on ens està portant aquest capitalisme ferotge, i ens plantegem com hem de reaccionar”, afirma Ricard Soler, un dels fundadors de la companyia Obskené, sobre els intèrprets del seu nou muntatge, Manifesta, que s’estrenarà el 8 de setembre a FiraTàrrega. Serà l’espectacle inaugural dels muntatges que es podran veure a l’Ondara Park, on les fronteres entre les arts i la festa es difuminen. “Una de les coses per les quals aquesta companyia és més interessant per al panorama contemporani és que, en funció del que volen dir, no tenen por. I sense perdre el respecte a la disciplina que fan servir per explicar un contingut concret, els pots veure treballant en formats no convencionals, ja sigui en el món de les arts visuals, fent un clàssic o com ara en aquesta aventura”, afirma el director de FiraTàrrega, Jordi Duran. Manifesta és també el primer espectacle de gran format de la companyia i té un marcat caràcter internacional, ja que hi ha col·laborat el centre de creació suec Subtopia i els intèrprets provenen de mitja dotzena de països diferents. Després de FiraTàrrega, es podrà veure a les nits de les Festes de la Mercè.

Totes les cares del teatre polític

El text de l’espectacle és del dramaturg quebequès Jean-Frédéric Messier. Ricard Soler va començar a treballar-lo amb ell fa un any mentre feia un màster d’investigació escènica a Mont-real. “Sempre fem teatre polític, no deixem de fer-nos preguntes. D’entre els nostres espectacles anteriors, Trossos parlava de la immigració a Catalunya, Gran rifa sobre l’exili republicà a Mèxic i ara abordem la situació social en què ens trobem i les contradiccions en què vivim tant a nivell individual com col·lectiu”, subratlla Soler. La companyia va obrir les portes als mitjans per mostrar-los alguns fragments de l’espectacle a la carpa de l’Escola de Circ Rogelio Rivel, a l’Ateneu Popular de Nou Barris. La setmana que ve l’equip es traslladarà a Tàrrega per muntar l’estructura definitiva a l’aire lliure i seguir amb els assajos.

Tot i la calor que feia dins la carpa, atenuada per diversos ventiladors, i el tràfec dels reporters, que es col·loquen tan a prop com poden dels artistes, és inevitable que les consignes de Manifesta no quedin gravades. Damunt la taula de direcció hi ha un exemplar en francès de La societat de l’espectacle, de Guy Debord. “Perquè els que no tenen res a perdre són cada vegada més nombrosos”, “S’ha d’estar boig per donar suport a aquestes oligarquies arrogants”, “Els pulmons de la Terra tenen càncer”, “El vaixell sortirà aviat, però hi ha massa persones: si t’embarques, t’arrisques a morir; si et quedes, mors”, “Tothom tindrà un feina sense que l’explotin”, diuen els intèrprets en diverses escenes. “Sigui on sigui que caiguin...”, diu un d’ells. “S’elevaran”, respon un altre a l’última escena que la companyia comparteix abans de l’estrena.

El contingut de Manifesta és eminentment polític, i té un final apoteòsic que desemboca en una sessió de DJ del músic nord-americà establert a Barcelona Filastine que començarà poc després que acabi l’espectacle. També n’hi ha una altra del discjòquei D.WattsRiot. Pel poc que es va poder veure durant l’assaig, el text és potent, així que veure com tots els elements esclaten en una festa promet emocions intenses, sense que l’aspecte polític i el lúdic entrin en conflicte i llançant un missatge d’optimisme.

“L’espectacle està plantejat així des del primer dia, aquesta era la idea inicial. És un text en simbiosi amb la música i el circ que comença plantejant moltes preguntes per acabar ballant i ballant”, diu Soler. “Hi ha una reivindicació del cos, del cos en present, del cos dels artistes i del públic -afegeix-. Volem que siguin cossos expressant-se sense més paraules que el moviment mateix. Creiem en la creació d’aquesta petita comunitat de ciutadans almenys durant el final de l’espectacle. N’hi ha que diuen que les comunitats són una utopia, però almenys en aquest moment volem aconseguir-ho”.