El físic sí que importa

Durant les nits de la canícula les persones que viuen prop de la costa dormen adoptant una forma d’estrella. Per combatre la calor, mantenen les extremitats del cos ben separades. En canvi, quan fa fred, a l’hivern, és exactament el contrari; sense que ningú ens ho hagi ensenyat, adoptem la forma d’una esfera. L’objectiu és ben clar. A l’hivern, per mantenir l’escalfor, procurem disminuir al màxim la superfície exposada a les baixes temperatures. I a l’estiu, per refrigerar-nos, augmentem la superfície de contacte amb l’aire fresc.

Les espècies, que estan àmpliament distribuïdes per tot el planeta, per adaptar-se als diferents climes, han seguit una estratègia semblant. Per exemple, podem observar que els llops que viuen en zones més pròximes a l’àrtic tenen una morfologia més rabassuda que els llops que, com l’aràbic i l’ibèric, viuen en regions més càlides. A més a més de ser més rodanxons, els llops nòrdics també són més voluminosos. Oi que si tenim dos plats de sopa, el que tingui més quantitat trigarà més a refredar-se? Doncs això és exactament el que fan: un llop àrtic pot pesar al voltant d’uns 80 kg, a diferència de l’aràbic, que tan sols en pesa 25. Podríem trobar molts més exemples d’altres espècies que ho resolen de la mateixa manera: el tigre siberià en relació al tigre de Sumatra, el linx boreal respecte a l’ibèric, etc.

Les diferències morfològiques condicionen, en gran mesura, el comportament i les tasques que poden fer els gossos. Els gossos de trineus en són un clar exemple. Aquests quadrúpedes poden recórrer 1.800 quilòmetres arrossegant un trineu en tan sols vuit dies. Però, com passa amb els atletes humans, han de reunir unes condicions físiques especials. Un dels principals problemes a resoldre consisteix a dissipar la calor que el cos genera amb l’exercici físic. Els humans ho resolem gràcies a la suor corporal. La suor és com l’alcohol, quan s’evapora refresca el cos. Com que amb l’alcohol s’evapora més ràpid, la sensació de frescor es nota més. Els gossos no ho tenen tan fàcil com nosaltres. De fet, només poden refrigerar-se mitjançant el panteix. Tots hem vist moltes vegades com panteixen els gossos: obren la boca i deixen la llengua penjant com un pernil. D’aquesta manera afavoreixen que s’evapori molta saliva amb la conseqüent disminució de la temperatura del seu cos. A un gos gran li és més difícil dissipar la calor que s’acumula durant l’esforç muscular, ja que, en proporció al seu volum, té menys superfície corporal que un de petit. Aquest és el motiu pel qual la majoria de gossos de trineu no excedeixen els 25 kg. Si fossin més grans és cert que podrien portar més càrrega i fer passes més llargues, però a cada passa haurien d’aixecar tots aquests quilos de més. Com que és una acció que han de repetir milers de vegades al llarg d’una cursa, al final acabarien extenuats. I si fossin més petits, a part de patir fred, no podrien anar tan ràpid ni arrossegar càrrega.

El consell: L’arribada del gos a casa. Primer dia

El primer dia que arriba el gos a casa és crític. Cal tenir-ho tot pensat prèviament: on menjarà, on evacuarà, on dormirà, etc. És convenient que arribi al matí, així tindrà tot el dia per acostumar-se als espais. Si és un cadell la primera part de la casa que ha de visitar és el seu lavabo. Esperarem, si encerta el premiarem i el felicitarem immediatament. Després, el portarem a la zona que hem escollit perquè dormi o es quedi quan no hi ha ningú a casa. El primer dia passarem moltes hores en aquest punt perquè es vagi familiaritzant. Ho alternarem amb visites al lavabo. El lloc hauria de ser petit i amb pocs objectes per destrossar.