07/08/2015

Coses que convé saber per suar com cal

2 min
Coses que convé saber per suar com cal

En el món victorià els cavalls suaven, els homes perspiraven i les dones brillaven,però aquest estiu molts i moltes ens limitem a suar com porcs, un altre anglicisme que és, a més, inexacte: els porcs no suen, i per això es rebolquen pel llot. Per tant, val més que, sense moure’ns del sector porcí, suem la cansalada o bé el sagí. Vaja, que cremem greixos, que ens convé. Acabats els greixos (i això ja no us ho aconsello), encara podeu suar sa freixura, que vol dir les entranyes. I, en últim extrem, sempre us quedarà la car canada. Ara, la palma de la hipèrbole se l’endú el que sua la llet d’enconar : la que es dóna al nadó perquè li agafi gust a mamar.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Són totes expressions que tant es poden referir a grans suades amb poc esforç com a grans esforços sense suar. Assolir certs objectius polítics, per exemple, potser ens farà suar fel, sang o tinta fins i tot al pic de l’hivern. Però, de moment, no cal ni moure’s de la gandula per suar la gota negra, mortal o serena, tres adjectius que recomano als que volen evitar que sigui gorda la que els llisca entre el pit i la camisa.

La suor enganxosa, que és molt més letal per a les relacions de parella que les famílies polítiques, s’apodera de nosaltres quan la calor s’alia amb la calma i la humitat.Sense gens de vent, la pell no se’ns eixuga, i amb molta humitat, la suor no s’evapora. Els meteoròlegs en diuen temperatura de xafogor i és, a la pràctica, la que percebem de debò. Vivim entresuatsperquè, de fet, no suem com convindria fer-ho, i és que suar, contra el que ens diu la intuïció, és la millor estratègia del nostre organisme per combatre la calor.

La suor, com a símbol de l’esforç, té una gran presència en tota mena de proverbis. El déu de la Bíblia ens castiga a guanyar-nos-hi el pa mentre ens fa fora del paradís. En canvi, els déus immortals que invoca Hesíode la fan companya del camí costerut que ens porta a la virtut i a l’excel·lència. La saviesa popular toca més de peus a terraquan diu “Lo que altre sua, poc me dura”: un clar avís per als que esperen heretar.

I acabarem en l’àmbit sanitari, on és alhora un bon símptoma, “Malalt que sua, malalt que cura”, i una coartada que no fa gens de gràcia al cos auxiliar d’infermeria, “Bona excusa té el malalt, es pixa al llit i diu que sua”.

stats