La guerra i la innocència

Aznar anima a la guerra. Com sempre. Espanya ha d’existir, i res millor per fer-se notar entre els grans que oferir-se com a xèrif ajudant d’Occident. Hi ha persones que viuen en una pel·lícula de bons i dolents. El que passa és que Rajoy, més apocat i passiu, menys milhomes -i amb unes eleccions a les portes-, prefereix la batalla domèstica catalana. També li va el cine d’herois venjatius, però en versió casolana i posant de pistoler Montoro.

El Nadal de Colau tindrà Nen Jesús. Va haver-hi un temps, no tan llunyà, que algunes escoles feien pessebres laics, només amb pastors, reis, bous i mules, però sense l’Infant, la Verge i sant Josep. Quan ho veies, no sabies si riure o plorar. I les nadales eren convenientment esporgades d’expressions religioses... Ara per fi sembla que ens hem fet grandets i que, a força de Black Fridays consumistes, hem redescobert el valor de la innocència.