4/12: És millor un acord fràgil que unes eleccions incertes

Per a qui és millor? Potser no per a qui li tocaria governar, que hauria de suar sang. Potser tampoc per als qui creuen en les potencialitats revolucionàries del caos i en la vella màxima “com pitjor vagin les coses, millor”. Però l’acord, encara que sigui fràgil, per formar govern a Catalunya és bo per al país, que necessita tenir govern, no tan sols per evitar la paràlisi i conduir el dia a dia, sinó també per poder-se confrontar a les expressions d’hostilitat que puguin venir (i vindran) del govern central. I és millor per al procés, perquè la convocatòria d’eleccions portaria a una decepció i una desmobilització interior (potser inevitable, però que em sembla no desitjable, tot i que els resultats són del tot imprevisibles) i portaria també a una confusió a l’exterior, a empantanegar la percepció internacional del cas català, a trencar la imatge de transversalitat democràtica que s’ha anat construint durant molt de temps. És això el que fa interessant explorar la via que proposa David Fernàndez. Que pot dur a un acord fràgil, estantís, poc satisfactori per a tothom, però millor que la perspectiva d’avançar unes eleccions que tampoc no queda clar que solucionin res.